Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

San Pedro, Miguel de los Santos

1 Resposta

(Santervas, Castella, segle XVI – Granada, Andalusia, 1633)

Bisbe de Solsona (1624). Fou lloctinent general de Catalunya (1627-29).

Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya. De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals.

A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid.

El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada.

Salvat, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1620)

Prelat i frare franciscà.

El 1610 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor d’Andreu Capella. Celebrà dos sínodes diocesans. Morí al convent del seu orde de Barcelona.

Fou succeït pel peruà Luis Díaz d’Aux d’Armendáriz.

Salvador, Simó

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1369 – Roma, Itàlia, 1445)

Eclesiàstic. Després de doctorar-se en dret a Bolonya es posà al servei de Benet XIII, papa d’Avinyó, en pugna amb el de Roma.

El 1397 obtingué de Bonifaci IX un acord provisional per tal que no cedís a les pretensions dels ambaixadors de Castella, Anglaterra i França, que volien solucionar el Cisma amb la renúncia de tots dos papes.

El 1404, després del setge francès d’Avinyó i del confinament de Benet XIII, continuà les seves ambaixades davant els pontífexs de Roma Innocent VI i Gregori XII, sense resultats positius.

Acompanyà Benet XIII en la retirada cap a terres de Martí l’Humà i, finalment, a Peníscola. Deposat Benet XIII pel concili de Constança (1417), l’any següent el deixà, sota fermança d’Alfons el Magnànim d’ésser protegit personalment.

Fou rector de Montblanc, canonge de Lleida i ardiaca de València. Féu encara algunes missions per compte del rei. El 1429 aconseguí la renúncia de Gil Sánchez Muñoz, que havia succeït Benet XIII amb el nom de Climent VIII.

El 1433 rebé el nomenament de bisbe de Barcelona. Assistí a les Corts de Montsó (1435) i a les de Tortosa (1442), presidint el Braç eclesiàstic.

Salses i Trilles, Pere

Deixa un comentari

(la Llaguna, Capcir, 1701 – Ponts, Noguera, 2 setembre 1781)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera. Fou rector de Llívia i de Ponts.

La seva tasca religiosa el portà a compondre un Promptuari moral, sagrat i catecisme pastoral (1754), amb la intenció de difondre la doctrina en el propi idioma. La seva obra acusa la inestabilitat de la llengua i el caràcter d’una època de decadència.

Salinas i Moreno, Antoni Josep

Deixa un comentari

(Hellín, Albacete, Castella, 23 febrer 1732 – Castelló de la Plana, 11 juny 1814)

Prelat. Religiós franciscà, fou nomenat bisbe de Tortosa el 1790.

Durant la guerra del Francès abandonà la diòcesi enduent-se el tresor de la seu, el qual van tornar el 1814.

Visqué a Onda i a Castelló de la Plana, on morí.

Salicrú i Puigvert, Carles

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 22 febrer 1884 – 1974)

Escriptor i eclesiàstic. Sobresortí com a orador sagrat.

Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví a la secció religiosa del diari “El Noticiero Universal”, de Barcelona.

És autor d’obres diverses com Análisis del suicidio, El empirismo y la metafísica, Orientaciones sociales, Aristóteles y el tomismo, Valoración cultural de la literatura y de la música, El somni d’una reina i El “raid” España Argentina.

Sales, Ascensi

Deixa un comentari

(València, 17 maig 1699 – Barcelona, 17 gener 1766)

Eclesiàstic. Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Col·legi del Corpus Christi; canonge (1732) i rector del Col·legi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intel·lectual.

Bisbe de Barcelona (1755-66), consagrà l’església de Sant Miquel del Port (1755), promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol (1759).

Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials.

Salazar, Benito Ignacio de

Deixa un comentari

(Baños de Río Tovia, Castella, 1615 – Barcelona, 1692)

Eclesiàstic.

Nomenat bisbe de Barcelona (1683-92), intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes.

El 1689 fou president de la generalitat.

Saladrigues i Oller -germans-

Deixa un comentari

Ramon Saladrigues i Oller  (Bellpuig d’Urgell, Urgell, 6 setembre 1883 – 1953)  Escriptor i tipògraf. Dirigí “La Veu d’Urgell” de Mollerussa i “Lo Pregoner” (1921) de Bellpuig. Publicà els drames El captaire (1921) i Regeneració (1932), la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes (1928). Usà el pseudònim Tomàs Roure.

Salvador Saladrigues i Oller  (Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1890 – 25 maig 1968)  Eclesiàstic i escriptor. És autor de diverses obres de tema religiós.

Sala i de Caramany, Benet de

3 Respostes

(Girona, 16 abril 1646 – Roma, Itàlia, 2 juliol 1715)

Eclesiàstic. Monjo benedictí, catedràtic de la universitat de Salamanca i abat de Montserrat i de Gerri de la Sal.

El 1699 succeí en el bisbat de Barcelona Manuel d’Alba. L’any 1705, el virrei borbònic Velasco, després d’unes relacions no gaire cordials, l’envià a Madrid, on fou arrestat. Assistí a l’entrada dels aliats a Madrid l’any 1706. Aquest mateix any fou capturat per una patrulla borbònica.

Felip V l’envià a Baiona, després al castell de la Trompeta de Bordeus i, posteriorment, a Avinyó, on fou retingut per les autoritats franceses fins a l’abril de 1713. El probable acabament de la guerra en favor dels borbònics li permeté de tornar a Barcelona, on assistí a la Junta de Braços.

Partidari d’abandonar la resistència, aconseguí la inhibició del braç eclesiàstic. S’embarcà als vaixells que evacuaven les forces imperials al començament de juliol i deixà la diòcesi en mans del vicari general, Rifós. A Roma fou investit de la dignitat de cardenal.

Ocupada Barcelona pels borbònics l’any 1714, Felip V li prohibí de tornar, i morí a Roma.