Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Taverner i d’Ardena, Josep de

3 Respostes

(Barcelona, 17 maig 1670 – Girona, 16 gener 1726)

Eclesiàstic i historiador. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà d’Oleguer. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona.

Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d’exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de prendre’n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona.

Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068.

Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d’Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir.

Taverner i Ardenya, Feliu de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i addicte de Felip V.

El 1702 fou posat com a jutge de contravencions, en absència del titular, amb l’excusa que era el membre més antic del Braç Eclesiàstic. El 1704 era jutge delegat del breu. Fou obrer del monestir de Sant Cugat del Vallès fins al 1707, any en que passà al camp borbònic.

Fou restablert en el seu càrrec el 1714, en triomfar Felip V. El 1719 fou nomenat abat del monestir de Breda.

Tarré i Sans, Josep

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 18 octubre 1884 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 maig 1957)

Eclesiàstic i historiador liturgista. Germà de Joan.

Col·laborà en la redacció de “Vida Cristiana” i del “Full Dominical” de la diòcesi de Barcelona, del 1907 al 1931. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i a la Fundació Sant Damas.

Entre els seus llibres destaquen L’art de la litúrgia (1913), Missalet (1913), Missal romà (2 volums, 1926-27) i diversos estudis sobre Llull.

Tarré i Sans, Joan

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 1882 – París, França, 30 març 1969)

Eclesiàstic i historiador. Germà de Josep. Treballà als arxius de Barcelona i de Girona, i més tard anà a París, on estudià metodologia històrica, i història del dret canònic.

Hi presentà la seva tesi Les sources de la législation eclesiastique dans la province Tarraconaise, depuis les origines jusqu’a Gratien (1926). Ingressà a la Societat d’Història eclesiàstica de França, a la Société Nationale des Antiquaires de France i a la Société Internationale d’Histoire du Droit.

Col·laborà en diverses publicacions i congressos i cooperà en l’organització, patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans, dels Arxius per a l’Història Literària de Catalunya.

A París, realitzà adquisicions importants de llibres destinats a les biblioteques públiques de Barcelona.

Tarafa i Savall, Francesc

1 Resposta

(Llerona, Vallès Oriental, 1495 – Roma, Itàlia, 1556)

Historiador i eclesiàstic. Canonge arxiver de la seu de Barcelona.

És autor de diverses obres, entre les quals Crònica de cavallers catalans, Diccionario geográfico de España, Episcopologium Barcinonense, De la pia almoina de la catedral de Barcelona, Nobiliari o llibre d’armonia i de la història d’Espanya escrita en llatí i després traduïda al castellà Chronica de la Provincia de Catalunya en la citerior Spanya.

Tallada i Móra, Francesc

Deixa un comentari

(Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 – el Bruc, Anoia, 1822)

Eclesiàstic i escriptor. Canonge de la col·legiata de Manresa, col·laborà al “Diario de Manresa” i “El Argos Manresano” durant la guerra del Francès.

Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol (1822) i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa.

Miró de Tagamanent

Tagamanent, Miró de

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1113 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 12 setembre 1161)

Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127. Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161.

A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 hi fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan. També hi ha una vida llatina anònima (segle XIV) que recorda la seva santedat.

El seu culte, amb caire privat, s’estengué a altres indrets de la diòcesi de Vic.

Sunyer, Brauli

Deixa un comentari

(la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1608 – Lleida, 21 setembre 1667)

Prelat. Fou bisbe de Vic des del 1662. El 1664 fou nomenat per a la diòcesi de Lleida. A Vic el reemplaçava Jaume de Copons.

Tot seguit assistí al concili de Tarragona d’aquest any, abans de prendre possessió del nou bisbat, la qual cosa féu el 1665.

Sunifred -abat Arles, s. IX-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle IX – 890/891)

Abat de Santa Maria d’Arles. Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós.

Tot i la seva condició clerical (era diaca) i de monjo no es captingué amb la deguda moderació; així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir.

També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic; l’alou aprisiat per Sunifred passà a Sant Martí del Congost, parròquia que ell havia fundat i dotat.

Com a abat d’Arles es preocupà d’anar el 881 a la cort de Carlemany (aleshores a la vall del Roine) per recaptar-ne un precepte.

Juntament amb els seus germans Sesenanda, Guifré, Radulf i Miró donà el 888 la vila de Prada a la Grassa; cap d’ells no havia reconegut el rei Odó.

Sucona i Vallès, Tomàs

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1842 – Tarragona, 29 gener 1907)

Escriptor i eclesiàstic. Fundà a Tarragona el Col·legi de Missions de Pius IX (1874). Hi fou canonge a la seu. Destacà entre els publicistes catòlics del seu temps, encara que dins una línia immobilista i intransigent.

Obres seves són De universa philosophia (1890, en tres volums), les traduccions catalanes Los psalms de David i Lo cantar dels cantars, en castellà Santo Tomás de Aquino y la quimica moderna, i el treball en francès Le Déluge et et la Genèse.