(València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800)
Dramaturg. Jesuïta. Per expulsió del seu orde (1767), residí a Ferrara i a Venècia.
Escriví en italià poemes, elogis fúnebres i drames; entre els darrers destacà Tarquino il Superbo (1782), així com adaptacions d’obres de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera… (1786-89) i La zingara (1791-1800).
(Palma de Mallorca, 15 desembre 1930 – 12 desembre 2006)
Pintor i dramaturg. de formació autodidàctica, ha exposat amb èxit a Alemanya, Holanda, Estats Units i París (1963). Obtingué la Medalla d’Or del XXII Saló de Tardor.
Com a escriptor, és autor d’obres còmiques i costumistes.
Fou també dissenyador de vestuari teatral.
(València, 1517 – 20 desembre 1594)
Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d’ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia.
Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l’Assumpció, que fou imprès.
Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l’arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València.
A part d’obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.
(València, 1480/85 – 1549)
Poeta i dramaturg. Lluità contra les Germanies i fou una figura destacada a la cort del virrei i als cenacles literaris de València. Mantingué relació amb poetes com Jaume Gassull i Bernat Fenollar, i també amb escriptors castellans, entre els quals gaudí de gran prestigi.
Poeta bilingüe, la seva obra es conserva en el Cancionero General d’Hernando del Castillo (1511) i al d’Híxar, i recull cançons que glossen temes populars de l’època. De la seva obra en llengua catalana es conserven sis poesies, tres de les quals són cobles escrites a l’estil d’Ausiàs Marc.
L’obra més important és La vesita (1525), farsa teatral bilingüe de tradició popular i costumista, que fou representada per a Germana de Foix. Les seves obres foren publicades el 1562.
(Maó, Menorca, 21 març 1908 – 30 gener 1961)
Actor, poeta i dramaturg. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí.
També féu una versió escènica de la novel·leta de Ruiz i Pablo L’amo en Xec de s’Ullastrar, que s’estrenà el 1961.
(Calataiud, Aragó, 3 febrer 1862 – Alacant, 21 febrer 1917)
Escriptor. Va passar la seva infantesa i adolescència a Alacant, i després anà a Madrid.
Situat entre el post romanticisme i un realisme quasi castissita, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica (Juan José, 1895).
Conreà temes llegendaris i lírics: Honra y vida (1891), Curro Vargas (1892), i de tesi Los irresponsables (1892). Luciano (1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.
Greument malalt, va tornar a Alacant, on hi va morir poc després.
(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)
Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).
Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).
Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.
(Sóller, Mallorca, 16 setembre 1890 – Palma de Mallorca, 1979)
Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l’esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l’Escola Mallorquina.
És autor dels poemes Juvenília (1918), L’amor de les tres taronges (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947) i el poema èpic El comte Mal (1950), entre d’altres.
També escriví teatre (Jaume IV de Mallorca, 1949), féu traduccions i deixà unes memòries, Entre el caliu i la cendra (1890-1965) (1972), que són un reflex de la vida literària, costumista i política de l’illa.
Fou nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1973).
(València, 1855 – ? )
Poeta i dramaturg. Estrenà algunes obres de teatre i edità els reculls poètics Flors d’enguany, Tabal i donzaina, Mil i un epigrames i Tipus d’auca.
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Dramaturg romàntic. Publicà a Palma de Mallorca el drama El castillo de Caldora (1842) i els drames històrics Juan Angelats (1862) i Juan Odón Colón (1863), i deixà inèdits diversos discursos històrics sobre Barcelona.
Dades dels Països Catalans 