(València, abril 1814)
Document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, presentat a Ferran VII de Borbó, demanant la supressió de la Constitució i dels decrets de les Corts de Cadis, però defensant el sistema de Corts.
Ferran VII justificà el retorn a l’absolutisme en aquest document.
(Perpinyà, 1351)
Primeres paraules de constitució de la cort de Perpinyà, presidida per Pere III el Cerimoniós, amb les quals aquesta és coneguda en l’ús jurídic, que disposa l’anomenat any del plor.
(País Valencià, juliol 1931 – 1936)
Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l’altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població.
L’arribada del Bienni Negre (novembre 1933) paralitzà les campanyes. A partir del febrer de 1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l’inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren.
(Illes Balears, juliol 1931)
Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23 de juliol de 1931.
Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics (amb l’única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents.
Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l’estatut impediren que reeixís.
(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )
Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.
Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.
Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.
Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.
(País Valencià, 10 juliol 1982 – )
Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78).
Però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l’actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).
(Palma de Mallorca, 27 maig 1405)
Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins– en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons.
El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s’havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat el 1403.
Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital.
Durant el regnat de Ferran II el Catòlic tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins.
(Constantinoble, Turquia, 7 octubre 1558)
Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners.
El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell.
Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane).
L’acta fou publicada en facsímil el 1958.
(Andorra la Vella, 1994 – )
Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra.
Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger.
Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l’Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d’Ordino.
Enllaç web: Arxiu Nacional d’Andorra
(València, 1860 – )
Dipòsit documental. Format per documentació dels diferents organismes polítics, administratius i judicials del regne de València.
Fou creat per disposició d’Alfons IV el Magnànim (1419), bé que la seva organització actual data del 1860. Conté nombrosa documentació dels segles XIII-XIX.
Dades dels Països Catalans 