Veure> Violant d’Aragó i de Sicília (duquesa de Calàbria, 1273-1302).
Iolant d’Aragó *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dames
Ibelin, Isabel d’
(Xipre, segle XIII – Mallorca ? , 1315)
Segona muller de Ferran de Mallorca i mare de Ferran de Mallorca i d’Ibelin.
Híxar i d’Anglesola -germans-
Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIII – després 1328) Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.
Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV) Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.
Frederic d’Aragó i de Verona -germans/es-
Eren fills d’Alfons Frederic d’Aragó, i germans de Bonifaci i de Jaume.
Guillem Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fou senyor d’Estir i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366).
Joan Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1366) Senyor d’Egina (vers 1350-vers 1355) i de Salamina. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills.
Pere Frederic d’Aragó i de Verona, Pere (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355) Succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina (1338-vers 1350), Citó, Lidoríquion, Gardaki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d’Egina, i morí sense fills legítims.
Simona Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV – Itàlia, segle XIV) Malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio Il Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons Frederic donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les seves pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià.
Foix i de Navailles, Isabel de
(Foix, Occitània, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch.
El 1399, a la mort del seu germà Mateu I de Foix, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d’Isabel.
Foix i de Cardona -germanes-
Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.
Agnès de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.
Felipa de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.
Sibil·la de Foix i de Cardona (Foix, Occitània, segle XIII) Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.
Foix, Joana de
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Dama. Era muller de Joan I de Cabrera, comte de Mòdica, amb el qual visqué a Sicília.
Fills seus foren Joan II, vescomte infant, mort aviat, Anna I de Cabrera, que heretaria Mòdica i es casà amb Fadrique Enríquez, i Carles i Caterina, que moririen joves.
Ferrer i Lladró de Pallars, Francina
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Dama. Filla de baró de Sot de Xera i de Guadasséquies.
Es casà (1597) amb Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts, i foren pares de Joan i Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.
Fenollet, Francesca de -vàries-
Francesca de Fenollet (País Valencià, segle XIV – vers 1375) Probable filla de Ramon Ponç de Fenollet i de Guillemona. Muller de Roderic-Gil de Borja, foren besavis del papa Alexandre VI.
Francesca de Fenollet * Veure> Francina de Perellós i de Fluvià (vescomtessa de Rueda i de Perellós, segle XIV).
Estefania -comtessa Rosselló-
(França ?, segle XI – Rosselló, segle XII)
Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa.
Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I.
Dades dels Països Catalans 