(Aragó, segle X – Ribagorça, després 941)
Comtessa de Ribagorça. Filla del comte Galí III d’Aragó. Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça.
Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada, mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà.
Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar.
(Borgonya, França, s X – Catalunya, d 1020)
Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà. Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França.
Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 (data en que actuà ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres), amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú.
Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll (996), en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú (1006) i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupa el seu fill Guifré (1017). Signà el testament de Bernat Tallaferro (setembre 1020) i assistí a la seva validació (octubre 1020).
El seu marit li deixà en testament el Vallespir, amb Castellnou, amb la condició que en morir passés al seu primogènit, Guillem I de Besalú.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Filla tercera de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan.
Com la seva mare i les seves germanes -una d’elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l’Humà, Timbor es recollí al convent de Valldonzella.
En sortí el 1403, per contraure un matrimoni convingut pel rei. Hom ignora tanmateix qui fou el seu marit.
(Castella ?, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana Maria Ansúrez. Degué néixer a Castella.
Es casà amb Guillem de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt. Fill seu fou Pere de Cardona, que morí jove.
(Catalunya, segle XIII)
Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut.
Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. De llinatge desconegut i existència poc estudiada.
Potser fou primera muller de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i mare del primogènit d’aquell, Ramon (III de Tortosa-Fraga), casat també aquest amb una Teresa.
La seva existència sembla deduir-se dels termes de la donació reial de Fraga als Montcada, el 1255.
(Catalunya ?, segle X – Urgell, 1003)
Comtessa d’Urgell. Primera muller (a 1000) d’Ermengol I d’Urgell.
Hom desconeix la seva filiació.
(Rosselló, segle XV – 1480)
Dama. Filla del vescomte d’Èvol i germana de Guillem Ramon, d’Elionor i de Joan. Es casà amb el vescomte Jofre VII de Rocabertí.
El 1462 acudí amb el seu marit al setge de la Força de Girona, on tenia el seu germà Guillem Ramon entre les files reialistes. Els dies 23 i 24 de juny, Joana i el cavaller Roger Alemany de Bellpuig sostingueren converses amb delegats de la Força, entre ells el seu germà, per intentar que els joanistes deposessin les armes. No ho aconseguiren pas.
El 1465, presoner el seu marit a la batalla de Calaf, Joana restà a Peralada, amb els seus fills, tots ells menors. El seu cunyat Dalmau Climent, abat de Bellcaire, es traslladà per aquest temps a Peralada.
El 1471 calgué capitular davant les forces de Joan II, perduda pràcticament la guerra, però féu posar per condició la llibertat del seu marit i la conservació per aquest del seu comtat. Els reialistes hagueren d’acceptar. Joana restà vídua el 1479, i ella morí l’any següent.
Fills seus foren el vescomte Felip Dalmau II, Pere i Guillem Ramon, senyors successius de la petita baronia de Sant Llorenç de la Muga, i Joan, frare de l’Hospital.
(Rosselló, segle XV)
Muller de l’almirall Bernat de Vilamarí. Era germana de Guillem Ramon, vescomte d’Évol, de Joan i de Joana.
Compartí amb el seu marit la política equívoca seguida el 1462 amb els emissaris de la Generalitat i de Joan II, fins que a la fi s’inclinà pel darrer.
Amb el seu germà Joan fou assetjada estretament al castell de Palau Savardera, del qual era senyora, pel seu cunyat Jofre VII, vescomte de Rocabertí, marit de la seva germana Joana. El setge hagué de ser alçat pel socors de l’exterior.
Fill seu fou el segon Bernat de Vilamarí que també fou almirall.
(Catalunya, segle XII – vers 1198)
Darrera comtessa de Pallars Jussà (vers 1177-92). Filla de Bernat Ramon de Pallars Jussà i, per tant, cosina germana d’Arnau Mir de Pallars.
A la mort de Valença, filla de Ramon VI, comte de Pallars Jussà (1174-77), el comtat fou regit per ella, la qual féu donació del seu comtat a Alfons I del casal barceloní i en dugué a terme la ratificació el 1192.
Dades dels Països Catalans 