(Cruïlles, Monels i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Cim (531 m alt) del massís muntanyós de les Gavarres, sobre Sant Cebrià dels Alls.
(Cruïlles, Monels i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Cim (531 m alt) del massís muntanyós de les Gavarres, sobre Sant Cebrià dels Alls.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Despoblat de l’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), al nord de la vila.
L’edifici, esmentat el 1413 com a eremitori, fou bastit sobre un d’anterior.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Veïnat i antic lloc de l’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura, situat a l’esquerra del riu Daró, a la zona muntanyosa que limita amb el Gironès.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (532 m alt) i el puig de Ribot (322 m alt), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord.
(Sant Cebrià dels Alls, Baix Empordà, 20 abril 1857 – Girona, 18 novembre 1928)
Pedagog i editor.
Fou el promotor de l’editorial Dalmau Carles Pla, que publicà nombroses obres pedagògiques, d’una gran difusió en tota la Península i en alguns països sud-americans, i que el 1931 inicià la “Biblioteca Pedagògica Catalana”.
(Cruïlles, Baix Empordà, vers 1225 – Catalunya, 1295/1304)
(dit el Gran) Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada. Fill de Gilabert (III) de Cruïlles. Fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament (vers el 1249) amb Guillema de Peratallada (morta vers el 1295).
Serví Jaume I de Catalunya a València i fou ambaixador seu a Roma (1266), Navarra (1273), Foix (1278) i França (1279).
Gran privat de Pere II el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons II el Franc i ambaixador seu a Provença (1287) i a França, on fou retingut pel rei francès (1290-92). El 1293 anà d’ambaixador a Roma.
Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere II, però també hagué de contraure deutes molt crescuts, i el 1287 hagué de vendre els seus dominis de Vulpellac, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada.
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 99,84 km2, 110 m alt, 1.292 hab (2016)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès. El sector de tramuntana és drenat pel Rissec i la resta del terme, per nombroses torrenteres. El terme és accidentat pel sector septentrional del massís de les Gavarres, i ocupat en una bona part amb pinedes i alzines sureres.
La seva vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges, vinya i oliveres), una petita part dedicada al regadiu (hortalisses), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura i darrerament s’hi ha desenvolupat molt el turisme.
El terme és va crear el 1974 per la fusió dels tres antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (cap del municipi). L’església parroquial és la de Sant Sadurní (segle XVIII).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Vila (76 m alt), a l’esquerra del Daró, 3 km a l’oest de la Bisbal. Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles.
La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (segles XI i XII).
L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L’edifici actual, obra del segle XVIII, és d’una sola nau acabada en un absis semicircular, i al costat de tramuntana de la façana s’alça el campanar, quadrat. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (segle XV), del qual resten unes taules al Museu d’Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d’Olot.
Fou municipi independent fins el 1973, que fou agregat, juntament amb Monells, a Sant Sadurní de l’Heura. L’antic municipi comprenia, a més, el poble i antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el veïnat de Sant Joan de Salelles, els antics pobles de Pastells i de Santa Àgata del Coll, el despoblat de Rabioses i el santuari de l’Esperança.