Sector, el més ampli, del Mediterrani occidental, on hi ha les Illes Balears, a l’oest i al nord, fins al litoral situat entre el cap de Sant Sebastià i el cap de Sant Antoni, amb els amples golfs de València i de Lleó.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.
A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)
Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.
El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.
Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)
(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.
Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.
La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.
El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.
Extrem occidental de la costa de Migjorn, és un promontori desgastat i baix i és el punt menys distant de l’illa de Mallorca (18 milles fins a la punta de Capdepera).
Damunt es troba el far d’Artrutx de quart ordre, construït el 1859.
Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.
Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.
(l’Alfàs del Pi / Benidorm, Marina Baixa)
Sector espadat de la costa, entre la punta de les Escaletes i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra Gelada.
Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació sud-oest – nord-est.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o albufera d’Albalat o de la Ribera de Cabanes) Maresme, situat a la Ribera de Cabanes, zona costanera del terme municipal. Ocupa una extensió de 6 km2. S’asseca a l’estiu, però s’omple amb les pluges i amb la mar alta.
La facilitat amb què és corrompien les seves aigües fou la causa del despoblament d’Albalat dels Ànecs, el castell i l’església del qual encara es conserven davant l’albufera.
Placer o baix de pedra, que limita pel sud el canal d’entrada del port de Dénia.
(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l’est d’es Camp de Mar, l’antic port Andritxol.
Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.
Dades dels Països Catalans 