(Cervera de la Marenda, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, a la comarca, entre les cales de Terrimbou i de Cervera.
Canadell, cap -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: costes
Campanitx, cap de
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
(o d’en Valls) Cap de la costa oriental de l’illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d’en Valls.
Format per un promontori de 135 m d’alt, on el 1763 s’hi aixecà la torre de Campanitx, restaurada el 1982.
Calç, punta de sa -Eivissa-
Cap de la costa oriental de l’illa, a l’est del municipi.
Bombardes, les
Blanca, punta -Alt Empordà-
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cap de la costa, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.
Blanc, cap -Marina Alta-
Cap de la costa, a l’extrem meridional de la rada de Moraira.
Blanc, cap -Mallorca-
Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.
A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.
Biarra, cap de
(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.
Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.
Peníscola (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 78,97 km2, 46 m alt, 7.457 hab (2014)
(cast: Peñíscola) Situat al litoral, al sector sud de la plana de Vinaròs, accidentat per la serra d’Irta, que forma, dins la mar, el penyal de Peníscola, al sud del terme, ocasionant una costa alta i rocosa, mentre al nord la costa és baixa i sorrenca. De nord a sud hi ha una sèrie de barrancs, com els Pitxells, Sant Antoni, Volant, Moles i Irta, que desemboquen a la mar. La meitat del territori és ocupat per muntanya improductiva.
L’agricultura de secà és formada per conreus de ametllers, vinya, cereals i oliveres; el regadiu és ocupat per hortalisses i arbres fruiters. La pesca és també una activitat important. Les platges i el pintoresquisme del nucli, així com la seva situació, fan de la ciutat un centre turístic i d’estiueig, factors que han fet desenvolupar les indústries hotelera, de la construcció i dels serveis. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La ciutat s’ha eixamplat modernament per l’istme i s’escampa costa endins, prolongada per les urbanitzacions. L’antic nucli urbà bastit sobre el penyal, és voltat de muralles, perfectament conservades, que denoten un ús militar fins a la fi del segle XIX; es conserven diverses cases senyorials, la casa de la ciutat fou reconstruïda al segle XVIII; església parroquial de la Mare de Déu dels Socors (gòtica-barroca); hi ha també l’església de Santa Anna i el santuari de l’Ermitana.
El castell de Peníscola, que ja existia en època islàmica, fou edificat pels templers i fou la residència i estudi papal en l’època que hi residí el papa Benet XIII fins a la seva mort (1422). Esdevingué centre de la governació de Peníscola.
El municipi comprèn, a més, els quarts d’Irta, de Poatx, de la Redonda i la caseria del Port Blau.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Banda de Música
Orpesa (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Dades dels Països Catalans 