(o d’Ervissa) Punta sorrenca de la costa sud-oest de l’illa, davant l’illa de Toro.
Eivissa, banc d’ -Mallorca-
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: costes
Degollador, cala des
Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran.
Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l’illa.
Cullera, illa de
Antic illot i actual cap, situat al golf de València i unit a la costa per un petit tómbol.
Forma un promontori rocós aïllat (punta dels Pensaments) que contrasta amb la costa baixa i arenosa del golf de València.
Al sud del cap hi ha la desembocadura del Xúquer.
Cul de sa Ferrada, es
Badia de la costa septentrional de l’illa, a l’oest de cala Morell.
Creu, punta de sa -varis-
punta de sa Creu * (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom del promontori de cap de Balansat.
punta de sa Creu (Formentera, Eivissa) Cap de la costa, al nord de sa Mola.
punta de sa Creu (Sóller, Mallorca Tramuntana) Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller.
Coves Blanques, punta de les
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, que limita per ponent la cala de Sant Vicent.
Coves, cala de les
(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.
Costa Vermella, la
Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.
És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.
Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.
Costa dels Tarongers, la
(País Valencià)
(cast: Costa del Azahar) Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva.
A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament turístic s’endarrerís.
Els principals centres turístics són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.
Costa Blanca -País Valencià-
(País Valencià)
Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d’Alacant i Múrcia i part de la d’Almeria.
Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s’obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d’Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar.
Els principals centres turístics són, a la província d’Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d’Alacant.
Dades dels Països Catalans 