Arxiu d'etiquetes: Cornellà de Conflent

Dalbiez, Víctor

3 Respostes

(Cornellà de Conflent, Conflent, 23 juny 1876 – Pavillons-sous-Bois, Illa de França, 29 abril 1954)

Polític radical socialista. Col·laborà al diari “La Montagne” (1905-12); fou cofundador de “Le Cri Catalan” (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929.

Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d’afers estrangers, i maire de Perpinyà (1929-35).

Durant la Primera Guerra Mundial féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats.

Cornellà de Conflent, monestir de

4 Respostes

(Cornellà de Conflent, Conflent)

Canònica agustiniana (Santa Maria de Cornellà) fundada com a priorat l’any 1097 per Guillem II, comte de Cerdanya, complint la voluntat del seu pare Guillem I.

El temple, construït al segle XII i reedificat als segles XIII i XIV, té tres naus i cinc absis; conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturals, del segle XI.

És remarcable el monumental timpà del segle XII, un retaule signat de Jaume Cascalls (1345), interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del Pessebre, de Cuixà, molt restaurada.

Cornellà de Conflent (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 11,02 km2, 634 m alt, 465 hab (2012)

Situat al peu del Canigó, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que és tributària, per la dreta, de la Tet, riu que limita el terme pel nord. Es drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Dins el terme hi ha un jaciment de calç i algunes hectàrees de bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i arbres fruiters (pomeres).

El poble és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó; d’origen romà, conserva notables cases antigues. Hi destaca també l’antic monestir de Cornellà de Conflent, on es troba l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Molleres i, al nord-est, les coves prehistòriques d’Embullà.

Carrion i Juan, Ambrosi

5 Respostes

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4 juliol 1888 – Cornellà de Conflent, Conflent, 28 novembre 1973)

Dramaturg, poeta i novel·lista. Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar. Iniciat en el modernisme, publicà obres de teatre: Epitalami (1912), La núvia verge (1915), Cap de flames (1918), El fogueral (1925), Niobé (1928), L’ombra (1935), etc.

Promotor del teatre, traduí autors grecs i francesos i fundà “El Teatre Català” i fou professor a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. President de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou secretari dels Estudis Universitaris per a Obrers (1933).

Director del Teatre de Guerra de la Generalitat, s’exilià a París el 1939, on fou president del Casal de Catalunya i on continuà escrivint i estrenant (Nit d’embruixament, 1950). També publicà un extens poema èpic: El comte Arnau (1972).