Antic convent d’agustinians. Fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al segle XVIII fou renovat el convent i l’església (1726); l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració.
Antic convent de franciscans descalços, situat a l’esquerra del Túria, prop del camí del Grau.
Fundat el 1572 amb l’ajuda del patriarca Juan de Ribera. Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València.
Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Josep de la Ribera i l’estació del tren de València a Algar de Palància.
Antic convent de frares jerònims, fundat el 1374 a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares. També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir servità.
La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia. El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba (Safor), on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de la ciutat, entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers.
Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca.
L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps.
(Sant Miquel de les Salines, Baix Segura)
Antic convent mercedari, prop de la costa, que depenia del convent d’Oriola i existia ja l’any 1419.
A l’església de Montserrat i d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls per tal de defensar el convent quan era atacat per pirates nord-africans.
Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos.
Antic convent franciscà, situat prop de l’actual casa de la ciutat, al solar ocupat després per la plaça de Castelar.
Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Il·luminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de la Boatella. Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat.
L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinacs, transformada al segle XVII i restaurada el 1814. El convent i el claustre també foren reedificats al segle XVIII. El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública. Des del 1835 el convent es convertí en caserna.
Fou demolit el 1891 i transformat en parc i plaça pública. El 1892 els franciscans retornaren a València i construïren un convent nou prop de l’església de Sant Llorenç, antiga parròquia de la ciutat fins aleshores.
Convent franciscà. El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II de Mallorca i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca.
L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317. En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda. La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d’amplada, amb absis poligonal i les capelles laterals.
Un incendi a la fi del segle XVI fou causa de la renovació dels dos últims trams de la volta i de la construcció de la portada barroca, planejada per Pere Orrac el 1663 i executada per Francisco Herrera el 1690; és una obra d’un gran treball i mèrit, de barroc insular, amb records platerescs. En una capella de l’absis hi ha la tomba de Ramon Llull, obra de Francesc Sagrera (1487).
El claustre, construït entre el 1287 i el 1390, és una obra gòtica d’esveltes columnes però amb els calats gòtics dels arcs molt malmesos per la rude qualitat de la pedra; es troba entre l’església, l’oratori de la Germandat i dues ales del convent.
El convent de Sant Francesc tingué molta importància en la vida mallorquina dels segles XIII i XIV, profundament amarada de franciscanisme. Fou també un centre cultural, del qual resta encara l’antiga aula de gramàtica. La capella de Nostra Senyora dels Àngels o de la Germandat té al seu costat un petit claustre, que fou el dels novicis i que és una còpia reduïda del conventual.
Després de l’exclaustració del 1832 el convent serví de seu del govern militar, de caserna i de presó, fins que, molt malmès, fou retornat als franciscans (1906); aquests, però, li han donat nova vitalitat. Té adjunts una biblioteca i un petit museu.
Convent dominicà de la ciutat, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria. Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I el Conqueridor, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians. Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent.
S’hi reuniren capítols generals de l’orde (1370 i 1596) i corts valencianes (1604). Carles I (1542) li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits.
Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de nou el 1843 com a capella castrense; el convent es destinà a capitania general, a parc d’armes, casernes d’infanteria i artilleria i oficines militars. Quan el 1892 els dominicans retornaren a València, s’establiren a l’antic convent de dominicans de Santa Caterina i després en un convent i església nova dedicada a Sant Vicent Ferrer, beneïda el 1907.
De l’antic convent resten dues capelles: la de Sant Vicent Ferrer i la dels Reis. L’església principal fou renovada el 1382 i de nou el 1532 i el 1692, i demolida després de l’exclaustració. La capella de Sant Vicent correspon a part de l’antic creuer i fou edificada el 1460, poc després de la canonització de Vicent Ferrer i transformada en neoclàssica entre el 1772 i el 1781 per Antoni Gilabert; és precedida per una façana renaixentista pagada per Felip II.
La capella dels Reis es construí entre el 1439 i el 1463 a despeses d’Alfons IV el Magnànim i Joan II el Sense Fe: és un edifici gòtic de voltes estrellades sense crestes, i té al seu centre la gran tomba de marbre dels marquesos del Cenete (1603); el seu presbiteri és de tipus plateresc, amb un retaule del 1588.
A l’edifici de capitania hi ha el claustre gòtic, de grans finestrals d’arcuacions, restaurat, i al parc d’artilleria el gran refetor fet construir el 1560 pel prior Pere Salamanca i la sala capitular o sala de les Palmeres, sostinguda per quatre fines columnes que s’obren amb nervadures i ornada per finestres, amb rosasses entrellaçades, obra dels Boïl, del segle XIV, que tenen l’escut als murs i hi tingueren la seva tomba.
Altres elements, com un petit claustre, més modern, el campanar, començat el 1648, portes i finestres gòtiques, sarcòfags (alguns al Museo Nacional de Madrid i altres al Museu de Belles Arts de València), retaules i pintures completen el conjunt monumental d’aquest malmès convent.
(pop: Sant Domingo) Antic convent dominicà. Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats.
Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent.
Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració. El 1972 els dominicans s’establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca.
Antic convent de monges agustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia.
En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians.
Dades dels Països Catalans 