(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès, al nord del municipi.
Sobre la línia de l’aigua s’obren a les parets del congost diverses coves, que foren habitades ben aviat per ermitans (Sant Antoni de Galamús).
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.
Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.
Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.
(l’Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Congost de l’Agli, per on el riu, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Aglí i de l’Adasig.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou, d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica.
(Arles / Montferrer, Vallespir)
Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra.
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m.
Han estat condicionades per ésser visitades.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.
De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.
Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.
Veure> congost d’Ovarra (pas estret de l’Isàvena).
Espadat (205 m alt) de la costa de sa Tramuntana, prop de la possessió d’Alfurinet.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cap de la costa sud del municipi, a ponent de la punta Roma, que forma un alt i extens penya-segat.
Congost per on la vall d’Aigües Vives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre per a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de Valldigna.
Cap, que constitueix l’extrem oriental del promontori de la Mola, a l’entrada del port de Maó.
Forma un important penya-segat.
Dades dels Països Catalans 