Espadat (205 m alt) de la costa de sa Tramuntana, prop de la possessió d’Alfurinet.
Falconera d’Alfurinet, sa
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: congosts
Falcó, cap des -Eivissa-
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cap de la costa sud del municipi, a ponent de la punta Roma, que forma un alt i extens penya-segat.
Estret, l’ -Ribera Alta-
Congost per on la vall d’Aigües Vives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre per a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de Valldigna.
Esperó, punta de s’
Cap, que constitueix l’extrem oriental del promontori de la Mola, a l’entrada del port de Maó.
Forma un important penya-segat.
Escales, pas de les * -Noguera-
Cavanat, estret de
(Rosselló)
(o Cabanac) Congost de l’Aglí, entre Estagell i les Cases de Pena, obert entre les serres de Pena i de Talteüll.
Al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l’antiga masia de Cavanac, l’església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l’abadia de Sant Esteve d’Agusà.
Blau, gorg -Mallorca-
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa.
Bau, gorja de la *
(Rodés / Vinçà, Conflent)
Altre nom del congost de la Guillera, entre els dos municipis.
Llo (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012)
Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo.
La població ha tingut una important davallada a partir de mitjans del segle XIX i molt especialment a partir del 1960.
Al poble, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, destaca l’església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del segle XII), la qual té un notable portal.
El lloc és esmentat ja el segle IX; fins el 1790 pertanyia a la vegueria de Cerdanya i fou centre del marquesat de Llo o de Llió.
Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses. El terme comprenia també el poble de Roet.
Capdepera (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)
Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.
Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.
La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.
Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 