Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria.
Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalano-occitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l’estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses.
(o Llosas) Una de les capçaleres de la Vallhiverna, a la qual aflueix per la dreta. S’origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l’Aneto.
L’erosió remuntant de la conca de recepció de l’estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars.
El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2.250 m alt), entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l’estany procedeix de l’estany petit de Llosars.
(Montferrer / Arles, Vallespir)
Indret de l’alt Vallespir, a la vall del Tec, entre els dos municipis, on s’uneix la carretera de Sant Llorenç de Cerdans a la de Ceret a Prats de Molló.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cap elevat i escarpat, que avança des del puig des Castellar (181 m alt), al sud de cala Llonga.
Antic congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat.
Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola, del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell.
Pas (2.650 m alt) de la parròquia, entre les valls de la Valira d’Encamp i de la Llosa (Baixa Cerdanya), entre el pic de la portella d’Engaït (2.773 m alt) i el pic de la portella de Joanantoni (2.772 m alt).
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Congost que forma el riu d’Alcoi dins el terme, al límit amb el de Vilallonga de la Safor.
Entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud.
(Rodés / Vinçà, Conflent)
Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.
Dades dels Països Catalans 