(Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)
Veure> congost del Cairat (congost del Llobregat).
Rabassa, pas de la * -Baix Llobregat-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: congosts
Querol -Alta Cerdanya-
Poble (1.350 m alt), a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol (ja esmentada el segle IX), de la qual esdevingué el centre.
El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol, que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745.
Queixigar, riu de
Afluent esquerrà del riu Guart, que neix sota el poble de Queixigar i després de travessar en direcció nord-sud per Castigaleu, Lluçars, Tolba i Calladrons, formant l’estret congost de Queixigar, desemboca al seu col·lector dins l’antic terme de Casserres del Castell.
Pou, son
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
(o son Pou de Coanegra) Possessió, al nord del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comallar de Coanegra.
Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou (dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó), important cova natural de 70 per 147 metres, il·luminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior; s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca.
Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenç de Coanegra, i en homenatge al poeta hi ha tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra (1971).
Port-roig, punta de -Tarragonès-
Penya-segat del cap de Salou.
Peguera, cortals de la -Andorra-
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Cortals, al vessant septentrional del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera, al peu del bosc de la Peguera.
Ovarra, congost d’
(les Paüls / Beranui, Ribagorça)
Pas estret de l’Isàvena, entre les serres interiors del Prepirineu aragonès. Separa els dos municipis.
L’extrem oriental el constitueix la serra del Cis, i al vessant occidental s’hi troba el cim del Turbó, amb 2.492 m alt.
Montdony, riu de
Riu, afluent dretà del Tec, que neix a Montalbà de l’Església, al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1.235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony, molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu col·lector.
Mascarat, gorja del
Fenedura profunda (300 m) de la serra de Bèrnia, formada pel barranc de Mascarat, que desemboca a la mar prop del morro Toix.
La carretera de València a Alacant i el ferrocarril de Dénia a Alacant el travessen per ponts espectaculars.
Malpàs, el -Salses-
Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalano-occitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l’estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses.
Dades dels Països Catalans 