Poble (750 m alt), damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera.
L’església parroquial actual (Santa Maria) conserva part de la construcció del segle XIV.
És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja.
(Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
Granja del monestir de Poblet, al bosc de Poblet, a l’esquerra del torrent de Castellfollit, afluent per la dreta del barranc del Tillar.
Propietat del monestir, ha estat restaurada.
(Montblanc, Conca de Barberà / la Riba, Valls, Alt Camp)
Muntanya (526 m alt) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba; és termenal dels tres municipis.
(o de la Brufaganya) Massís muntanyós (922 m alt), a l’est de l’estret del Gaià, en gran part dins el municipi, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana. Separa la conca de l’alt Gaià (Conca de Barberà) de la vall de Miralles (Anoia).
La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població (Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora de Sant Magí) i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya.
(ant: Benviure) Poble (647 m alt), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat.
La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el segle XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera.
El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure.
(Vallclara ?, Conca de Barberà)
(o Biclara) Antic monestir. Fundat pel prevere lusità Joan, després bisbe de Girona (Joan de Bíclarum), que hom ignora on era situat exactament.
La falsa forma Biclara, no testificada, féu que hom el localitzés a Vallclara, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs.
Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja (Alentejo) o amb Béjar (Lleó).
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Poble (772 m alt), situat a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del segle XIII (1278-97).
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Comanda dels templers, una de les més antigues i importants de l’orde a Catalunya. El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143.
Al començament del segle XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat (1240) s’independitzà de Barberà.
Extingits els templers (la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde), la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319; en aquests temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya.
Els seus religiosos es refongueren amb els de l’Espluga de Francolí al començament del segle XV, però restaren alguns religiosos a Barberà; el 1664 s’hi reuní un capítol provincial de l’orde.
Fou propietat dels hospitalers fins al començament del segle XIX.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Despoblat. Situat a prop d’Ollers, vora el riu d’Anguera.
Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, el 1076 donaren a repoblar el lloc.
Antic priorat de Sant Pere d’Ambigans, del monestir de Montserrat; sembla que era situat prop de Senan.
Dades dels Països Catalans 