Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà

Llena, serra la

(Conca de Barberà / Garrigues / Priorat)

Alineació de la Serralada Pre-litoral Catalana, situada al límit de les tres comarques. S’estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, paral·lela a la costa.

Separa les conques dels rius Montsant, Set (ambdós subafluents de l’Ebre) i Francolí; els vessants septentrionals són accidentats per valls profundes de flancs abruptes, i els meridionals dominen les gorges del Montsant.

Està constituïda per conglomerats dipositats pels rius, que assenyalen el límit del mar eocènic, i actualment forma part de les costes que voregen la depressió Central.

El relleu és acusat a causa de les diàclasis i del pendent pronunciat de les pudingues; assoleix 1.023 m a la punta Curull.

Lilla

(Montblanc, Conca de Barberà)

Poble (483 m alt), al vessant occidental de la serra de Miramar (784 m alt), al límit amb l’Alt Camp, per on passa la carretera de Valls a Montblanc, pel coll de Lilla (590 m alt).

L’església parroquial és dedicada a sant Joan.

Al segle XIX formà un municipi independent.

Jordà, tossal d’en

(Figuerola del Camp, Alt Camp / Montblanc, Conca de Barberà)

Cim (864 m alt) de l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, al nord de la serra de Miramar.

Guialmons

(les Piles de Gaià, Conca de Barberà)

(o GuimonsPoble, al sector septentrional del terme; l’església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt.

Formava municipi a mitjan segle XIX amb Figueroleta i Sant Gallard.

Guerxet, mola del

(Conca de Barberà)

Cim (1.111 m alt) de la comarca, separa les valls de Rojals i de Castellfollit, acinglerat, especialment pel vessant septentrional, que domina el bosc de Poblet.

A l’est s’estén l’important bosc del Guerxet, del terme de Rojals.

Guàrdia dels Prats, la

(Montblanc, Conca de Barberà)

(ant: la Guàrdia d’Ermemir)  Poble, situat al nord de la vila, prop de la riba dreta del riu d’Anguera.

El lloc, esmentat ja a la fi del segle XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus.

L’església parroquial (Sant Jaume) conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir (1695-1705) l’arquebisbe Josep Llinars.

Al nord hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats.

Glorieta -Conca de Barberà-

(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)

Poble, situat al sud del cap del municipi. De l’església parroquial (Santa Maria) depenen les de la Sala de Comalats i el Fonoll.

Pertangué als Cervera; el 1266 Marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta; i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal; fou de la comanda de l’Espluga.

Fonoll, el

(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)

Poble, a la dreta de la riera de Forès. L’església és dedicada a sant Blai.

Pertangué al monestir de Santes Creus.

Deshabitat durant més de seixanta anys, actualment és un centre naturista que ha revitalitzat el poble.

Deogràcies, coll de

(Sarral / les Piles, Conca de Barberà)

Depressió (743 m alt) de la serra que separa l’alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis.

Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt.

Creu de l’Ardit, coll de la

(l’Espluga de Francolí / Montblanc, Conca de Barberà)

Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al sud, i els plans de la Pena, al nord, que separa la vall de Castellfollit, a l’oest, de la Vall de Lladrons, a l’est, i els dos municipis.