(Ribagorça, segle XV – 1493)
Noble de la branca d’Évol, casat amb Violant Carròs i de Centelles, comtessa de Quirra.
Castre-Pinós i Carròs, Felip de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: comtat Quirra
Carròs i Manrique, Jaume
(Sardenya, Itàlia, segle XV – vers 1469)
Quart comte de Quirra. Fill de Berenguer (II) Carròs. Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei (1436). Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449.
Virrei de Sardenya (1452-54), fou després camarlenc reial. Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, que fou més tard tutor de la seva filla Violant Carròs i de Centelles.
Carròs i de Ribelles, Berenguer
(País Valencià, vers 1333 – 1372/74)
Primer comte de Quirra. Fill de Berenguer (I) Carròs. Després de servir a Sicília, on el rei Pere III el Cerimoniós li donà el castell de Quirra (1349), fou enviat a Sardenya el 1357 i, posteriorment, tornà a Catalunya per prendre part en la guerra contra Castella, on participà en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra (1363).
Lloctinent reial de Sardenya des del 1369 (encara que n’exercí les funcions des del 1366), hagué de fer front a la revolta iniciada el 1368. Anà a Avinyó com a procurador reial per tal de contractar mercenaris anglesos per a la guerra de Sardenya (1371).
La seva filla i successora fou Violant de Carròs (Sardenya, Itàlia, segle XIV) Successora del seu pare al comtat de Quirra. Transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer (II) Carròs.
Carròs i de Centelles, Violant
(Sardenya, Itàlia, 1456 – 1511)
Cinquena comtessa de Quirra. Era filla i hereva de Jaume Carròs i Manrique. El seu tutor fou Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, el qual procurà el matrimoni de Violant amb el seu propi fill, Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur.
Vídua de Dalmau, es casà amb Felip de Castre-Pinós i tingué dos fills, que moriren abans que ella; per aquesta raó nomenà hereu del marquesat de Quirra, instituint un vincle de caràcter agnatici, el seu nebot Guillem Ramon Carròs de Centelles, fill de la seva germana Toda Carròs, els descendents del qual es cognominaren Carròs de Centelles i Centelles Carròs, indistintament.
Carrós de Centelles i Mercader, Cristòfor
(País Valencià, segle XVI – 1624)
Primer marquès de Nules i de Quirra i baró d’Almedíxer. Quadrinét de Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.
Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l’herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller.
El seu fill de la seva segona muller, fou:
Joaquim (I) Carròs de Centelles i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1674) Fou el successor del seu pare. Morí sense fills, i el comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d’Enric Carròs i de Centelles.
Carròs d’Arborea i de Mur, Dalmau
(Sardenya, Itàlia, segle XV – 1478)
Noble. Fill de Francesc Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur, i germà de Nicolau. Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra.
Fou lloctinent del seu germà com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477. Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó. Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer (1478).
La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu germà, fou atribuïda a maleficis.
Carrós, Berenguer (II)
(País Valencià, segle XIV – vers 1427)
Noble. Tercer comte de Quirra. Fill de Berenguer Bertran, banquer de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra, i nét de Berenguer Carròs i de Ribelles.
Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya, on fou traslladat el 1409, participà en la batalla de Sanluri i, l’any següent, fou elegit per substituir el lloctinent reial, Pere de Torrelles i de Blanes, i hagué de fer front a l’oposició del vescomte de Narbona. Tornà a Barcelona el 1413 i prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.
Fou virrei de Sardenya (1410-13 i 1415-16), el 1416 aconseguí d’acordar una treva amb el vescomte de Narbona, i assistí també al parlament sard del 1421. Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes.
Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella, que després fou tutora del seu únic fill, Jaume Carròs i Manrique.
Carròs de Centelles i de Mesquita, Alamanda
(Catalunya, segle XVI – 1607)
Filla i hereva de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.
Carròs de Centelles -germans-
Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.
Guillem Ramon Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1565) Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.
Serafí Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1557) Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Dades dels Països Catalans 