(Catalunya, segle XII – després 1192)
Comtessa d’Empúries. Filla de Bernat d’Entença i de Garsenda de Pallars i germana d’Òria.
Es casà amb el comte Hug III d’Empúries. D’aquest enllaç naixeria Ponç III, successor del comtat el 1173.
(Catalunya, segle XII – 1173)
Comte d’Empúries (1153/54-1173). Fill de Ponç II d’Empúries.
Ajudà al comte Gausfred III de Rosselló (1154) a sufocar una revolta interior i tingué dificultats financeres que l’obligaren a empenyorar algunes possessions.
(Catalunya, vers 1035 – 1116)
Comte d’Empúries (1078-1116). Fill i successor de Ponç I d’Empúries.
Firmà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló (1085) i fou conseller de Ramon Berenguer III de Barcelona en l’expedició a Mallorca (1114).
(França, segle VIII – Chalon-sur-Saône, França, 834)
Comte de Rosselló (812-832) i d’Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats.
El 830 fou destituït, per l’emperador, dels dos comtats, a causa d’haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari.
(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Primer comte d’Empúries (vers 813 – vers 817). Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona.
En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1341)
Filla natural de Frederic II de Sicília, rei català de l’illa. El 1310 fou convingut el seu matrimoni amb Malgaulí, fill segon però hereu del comte Ponç V d’Empúries.
El nuvi i el comte feren estada a Sicília, on Hug d’Empúries, germà de Ponç, era gran conseller del rei. Aquest donà a la núvia l’esplèndid dot de 4.633 unces i 10 tarins. La boda no es realitzà fins al 1313, any en que morí el comte i passà a ser-ho Malgaulí, conegut també per Ponç VI d’Empúries.
La parella visqué al comtat, fins que quedà vídua (1322). Tingué una filla pòstuma, Marquesa, que no visqué ni un any.
Es tornà a casar amb Ramon de Peralta, almirall d’Aragó i de Sicília, i comte de Caltabellotta. Fills seus foren Guillem de Peralta, que morí al setge de Catània, i Joana de Peralta, primera muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.
Veure> Lluís Ramon Folc d’Aragó i Fernández de Córdoba (duc de Cardona, comte d’Empúries i de Prades…, 1608-70).
(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)
(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.
(Aragó, segle XII – Catalunya ?, segle XII)
Dama. Es casà amb el comte Ponç II d’Empúries. Fou la mare d’Hug III.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.
A la mort del seu pare, el 1313, n’heretà 20.000 sous.
Dades dels Països Catalans 