(Alacant, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella a Elx, Lleó i Gandia. Escriví música religiosa.
Furió, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: compositors/es
Fuentes i Alcàsser, Pasqual
(Aldaia, Horta, 15 maig 1721 – València, 26 abril 1768)
Compositor. Es formà a la seu de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrassí.
Fou mestre de música a l’església de Sant Andreu de València i, a partir del 1757, a la catedral valenciana, càrrec que ocupà fins a la mort. Deixà obres remarcables de caràcter religiós, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental.
És autor també d’unes cent trenta nadales, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca la nadala titulada Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu.
Frontera i Laserra, Francesc
(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)
Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).
Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.
És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.
Fortea i Guimerà, Daniel
(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)
Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.
Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).
Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).
Foglietti i Alberola, Lluís
(Alacant, 8 octubre 1877 – Madrid, 25 maig 1918)
Compositor i director d’orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys.
Escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid.
Farreras, Pere Pasqual *
Veure> Pere Pasqual Ferreras i Escarràs (compositor català, 1775-1849).
Falcó i Torró, Josep
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 març 1840 – Madrid, 1898)
Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or (1866). El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid.
Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (Serenata moruna).
Les seves obres didàctiques tingueren una gran difusió.
Fabresse, Andreu
(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)
Músic i compositor. També conegut per Joan Morata. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular.
Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d’un centenar), entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica.
Estellés, Ramon
(València, 1850 – 1899)
Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz.
Estany i Rius, Joan
(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)
Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.
Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.
Dades dels Països Catalans 