Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Llinàs i Escarrer, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V.

Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 d’agost de 1714 defensant el baluard de Santa Clara.

Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l’11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia.

En aquests combats resultà ferit novament.

Llaris, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.

En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.

Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

Larrard i Juez-Sarmiento, Antoni Alexandre de

(Barcelona, 1818 – 1887)

Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.

Fou el germà de:

Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.

Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.

Julià, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà. L’1 de novembre de 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat.

La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l’acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.

Ibrahim ibn Ga’qub al-Isra’ili al-Turtusi

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Catalunya ?, segle X)

Traficant d’esclaus jueu.

Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Hakam II de Còrdova, pels volts de l’any 960 inicià un viatge per l’Europa occidental i l’oriental, per investigar els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que l’habitaven, en el transcurs del qual s’entrevistà amb l’emperador Otó I i amb el papa Joan XII.

Redactà les seves impressions en una narració, que malauradament s’ha perdut, però se’n conserven fragments que forniren de dades interessants diversos historiadors i geògrafs musulmans.

Guilmon

Deixa un comentari

(Girona, segle X – Barcelona, 985)

Ciutadà.

L’any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d’al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guanadalgaud.

En l’atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d’un cop d’espasa. N’ha restat el testament sacramental.

Guàrdia i Mates, Melcior de

2 Respostes

(Barcelona, 1733 – 1789)

Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).

Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.

Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….

Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).

Gualbes, Joan de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s’havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona.

El 13 d’agost de 1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burgués i de Santcliment, amb gent armada, i s’endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d’edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28 de juliol de 1523.

Gualbes, Joan de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1452)

Ciutadà de Barcelona.

Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II, quan residia a la capital essent lloctinent d’Alfons IV.

Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l’orde dels agustins.

Griñó i Diñé, Maria

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 28 novembre 1782 – 16 febrer 1836)

Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.

Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill.

Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.