(Catalunya, segle XVI – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XVI)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. En fou arxiver.
És autor d’un Epítome de la historia de Poblet, en dos volums.
Marquina, Martí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques
Galiana, Pere
(Xàtiva, Costera, segle XVII – Montsant, Priorat, 1679)
Monjo cistercenc. És autor de diverses al·legacions sobre els drets de l’orde del Císter, sobre la militar de Montesa, i d’un Examen de la verdad en defensa de las autoridades apostólica y real.
Fontfreda, monestir de -Llenguadoc-
(Llenguadoc, França, 1097 – )
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Fontfedra), al vessant septentrional de les Corberes, al sud-oest de Narbona.
Fou fundada pel vescomte Eimeric I de Narbona i el seu patrimoni s’estengué fins a la Fenolleda i el Principat de Catalunya; les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d’Elna (1242) en foren filials i funda el monestir femení de l’Eula a la diòcesi d’Elna.
El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà.
S’hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni Maria Claret.
Cercós i Solé, Jaume
(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)
Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).
Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.
És autor d’escrits piadosos.
Blanch, Guillem
(Catalunya, segle XV)
XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436.
Fou comissari general del Cister.
Beltrú, Joan
(Reus, Baix Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich.
Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla.
Vilaseca, Boronat de
(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1308)
Abat cistercenc del monestir de Santes Creus (1293-1308).
El 1296 obtingué de Jaume II el nomenament de capellà major dels reis d’Aragó.
L’any següent fundà la casa filial de Valldigna, i el 1307 fundà també, per privilegi de Frederic III, la casa filial siciliana d’Altofonte o Porcio.
Vidal i Nin, Tomàs de
(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)
Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.
Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.
Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.
N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.
Valls, Agustí
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1652)
Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44.
Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa.
Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.
Vallespinosa, Ramon
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Frare cistercenc. Era doctor en teologia. Pertanyia a la comunitat de Poblet, on era arxiver.
És autor de l’obra Liber de receptio, tam ad sepulturam quam ad habitum (1615), on transcriví diversos documents de l’arxiu pobletà.
Dades dels Països Catalans 