Arxiu d'etiquetes: Cistella

Cibat i Arnautó, Antoni

(Cistella, Alt Empordà, 1770 – Madrid, 20 desembre 1811)

Metge. Serví a l’exèrcit napoleònic.

Fou metge de Josep I Bonaparte, el qual disposà que li fossin tributats honors de general de divisió.

Estudià la febre groga, diversos aspectes de física experimental i els fenòmens acústics. Resultat d’aquestes investigacions foren alguns escrits remarcables.

Arnautó, Josep Antoni

(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)

Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.

Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).

D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.

Cistella (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,55 km2, 130 m alt, 293 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’anomenada Garrotxa empordanesa, a l’oest de Figueres. El relleu és accidentat a l’oest pels contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, amb pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és agrícola, totalment de secà: cereals (blat, userda, blat de moro), vinya i oliveres; i ramadera (bestiar boví, oví i porcí). Hi ha una mica d’explotació forestal. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cistella, afluent per la dreta del riu Manol; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic (segle XII) i refeta al segle XVIII, exhibeix una notable façana i una finestra esculpida.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarig, amb un castell-palau del segle XIV, reformat posteriorment, i el santuari de la Mare de Déu de Vida (segles XV-XVII).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub de Futbol