(Montfort / Petrer, Vinalopó Mitjà)
Cim (1.103 m alt) de la serra del Sit, termenal dels dos municipis.
L’alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord oest, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles.
(Montfort / Petrer, Vinalopó Mitjà)
Cim (1.103 m alt) de la serra del Sit, termenal dels dos municipis.
L’alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord oest, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
(o Set Homes) Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, situat al sud de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí de la vall de la Persigola, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al sud-oest, i el pic de Tretzevents, al nord-est.
Cim (2.914 m alt) del Pirineu axial, a la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, sobre els estanys de Ransol, al nord del pic de l’Estanyó, a l’est del port de Banyells i a l’oest del pic alt de la Cometa, i entre les altes conques de la Valira d’Ordino i la Valira de Soldeu.
És termenal de les dues parròquies.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Veure> pica de Cerbi (cim, pic i barranc).
Cim (2.761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (vall de Juclà i el territori ultra-pirinenc de la solana d’Andorra) amb el País de Foix.
(Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent)
Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis.
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Cim (1.078 m alt) culminant del massís muntanyós que separa la vall de la rambla Carbonera del pla de l’Arc i de la foia de les Coves, al nord-est del terme.
Cim (1.581 m alt) de la serra del Toro, al sud-oest del terme, al límit amb Aragó.
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.