Arxiu d'etiquetes: cims

Sit, penya del -Vinalopó Mitjà-

(Montfort / Petrer, Vinalopó Mitjà)

Cim (1.103 m alt) de la serra del Sit, termenal dels dos municipis.

L’alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord oest, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles.

Sethomes, pic de

(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)

(o Set Homes)  Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, situat al sud de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí de la vall de la Persigola, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al sud-oest, i el pic de Tretzevents, al nord-est.

Serrera, pic de la

(Canillo / Ordino, Andorra)

Cim (2.914 m alt) del Pirineu axial, a la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, sobre els estanys de Ransol, al nord del pic de l’Estanyó, a l’est del port de Banyells i a l’oest del pic alt de la Cometa, i entre les altes conques de la Valira d’Ordino i la Valira de Soldeu.

És termenal de les dues parròquies.

Serbí, pica de *

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Veure> pica de Cerbi  (cim, pic i barranc).

Senyal de Sisqueró, el

(Canillo, Andorra)

Cim (2.761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (vall de Juclà i el territori ultra-pirinenc de la solana d’Andorra) amb el País de Foix.

Sec, puig -Conflent-

(Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent)

Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis.

Satut *

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Veure> Setut  (coma del Baridà).

Saragossa, tossal de

(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)

Cim (1.078 m alt) culminant del massís muntanyós que separa la vall de la rambla Carbonera del pla de l’Arc i de la foia de les Coves, al nord-est del terme.

Salada, penya -Alt Palància-

(el Toro, Alt Palància)

Cim (1.581 m alt) de la serra del Toro, al sud-oest del terme, al límit amb Aragó.

Russell, pic de

(Benasc / Montanui, Ribagorça)

Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).

El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.