Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Llobet de Barcelona *

Veure> Sunifred Llobet  (ardiaca, científic i astrònom català del segle X).

Juglà i Font, Antoni *

Veure> Antoni Joglar i Font  (escriptor i científic català, segle XVIII-1803).

Juan i Santacília, Jordi *

Veure> Jordi Joan i Santacília  (científic i mariner valencià, 1713-73).

Joan i Santacília, Jordi

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 gener 1713 – Madrid, 21 juny 1773)

Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d’Espanya, en l’expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826).

Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l’observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l’ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín.

Autor d’una sèrie d’obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.

Institut Mediterrani d’Estudis Avançats

(Esporles, Mallorca, 19 juny 1995 – )

(IMEDEA)  Centre mixt d’investigació. Creat gràcies a un acord entre el CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El centre és estructurat en dos departaments: recursos naturals i física interdisciplinària.

Es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc.

Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excel·lent laboratori reduït dels oceans del planeta.

Enllaç web: Institut Mediterrani d’Estudis Avançats

Institut de Ciències *

Nom inicial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

Guiter, Enric

(Ceret, Vallespir, 14 juny 1909 – 15 abril 1994)

Escriptor, lingüista i científic. Es doctorà en física a Montpeller (1939), i en lletres (1943) amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin. Professor a Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, dirigí l’Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966).

Ha publicat, a més de nombrosos articles, Preverbes et dictions catalans (1969), els llibres de poesia Cançó de juny (1951) i De porpra i d’or (1957), la peça teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960).

Grisolia i Garcia, Santiago

(València, 6 gener 1923 – 4 agost 2022)

Metge i científic. Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York.

Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica.

Fou proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica.

Fabra, Observatori *

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Observatori Fabra  (institució científica, 1904- ).

Donnezan, Albert

(Perpinyà, 14 octubre 1846 – 1 maig 1914)

Metge i investigador. Director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14).

Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo Perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences (1894).