Arxiu d'etiquetes: Cervelló

Cort, la -Baix Llobregat-

(Cervelló, Baix Llobregat)

Antiga quadra del terme del castell de Cervelló.

Agulles, puig d’ -Baix Llobregat-

(Corbera de Llobregat / Cervelló, Baix Llobregat / Gelida, Alt Penedès)

Punt culminant (652 m alt) de les serres d’Ordal, a la partió d’aigües del Llobregat i de la riera de Ribes. Termenal dels tres municipis.

Al seu cim hi ha un radar i estació meteorològica.

Cervelló (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 24,10 km2, 122 m alt, 8.861 hab (2016)

0baix_llobregatEstès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l’Ordal. Hi abunden els boscos de pins.

La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l’antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica.

Dins el terme hi ha l’antiga quadra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l’antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d’estiueig o de segona residència.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Camps i Mundó, Carles

(Cervelló, Baix Llobregat, 8 juliol 1948 – )

Poeta. Iniciat en el camp de l’experimentació poètica, el 1972 mostra la seva obra en una exposició de poesia visual, pintura i escultura a la Sala Gaspar de Barcelona. Durant la dècada del 1970 participà en diverses col·lectives, i publicà les proses Trilogia del tret i Sis trets, el poema concret Variacions puntuals, el poema collage Habitar un paisatge i dues suites de poemes visuals La nuu i Contes de l’horitzó (1974).

El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà, en el camp de la poesia discursiva, Sis poemes. El 1992 col·laborà en la publicació del llibre sobre llengua i literatura El barco fantasma. Després, plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat L’Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996) i Dies de nit (1999).

En el 1998-99 participà en l’exposició antològica itinerant Poesia Visual Catalana, organitzada pel Centre d’Art Santa Mònica.