Església parroquial del despoblat de Vilosiu.
Santa Maria de les Garrigues
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Cercs
Carme, colònia del -Berguedà-
Colònia minera, a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella.
Cap de la Costa
Raval del Pont de Rabentí, cap del municipi, al nord-est del poble.
Garganta, cingles de la
Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella.
Blancafort -Berguedà-
Antic castell, enrunat, i terme (1.176 m alt).
Havia pertangut al monestir de Montbenet; al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga.
Garrigues, les -Berguedà-
(o la Garriga) Veïnat, a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu.
Consolació, la -Berguedà-
Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.
Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.
El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.
Carreres i Palet, Joan
(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)
Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.
Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.
Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.
Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.
Berga, canal industrial de
(Berguedà)
Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.
Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.
Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.
Baells, la -Berguedà-
Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells.
L’església parroquial de Santa Maria, en part romànica (segle XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d’aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Sant Quirze de Pedret.
El 1976 quedà sota les aigües del pantà de la Baells.
Dades dels Països Catalans 