Arxiu d'etiquetes: Cercs

Carreres i Palet, Joan

(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)

Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.

Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.

Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.

Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.

Berga, canal industrial de

(Berguedà)

Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.

Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.

Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.

Baells, la -Berguedà-

(Cercs, Berguedà)

Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells.

L’església parroquial de Santa Maria, en part romànica (segle XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d’aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Sant Quirze de Pedret.

El 1976 quedà sota les aigües del pantà de la Baells.

Cercs (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,35 km2, 650 m alt, 1.183 hab (2016)

0bergueda

(ort trad: Sercs)  Situat a la dreta del Llobregat i estès des dels cingles de Vallcebre fins als rasos de Peguera. El terreny és força accidentat i boscat. Dins el terme hi ha l’embassament de la Baells, inaugurat el 1976. El 1985 es va inaugurar el túnel de Cercs (491 m).

Hi ha agricultura de secà (cereals i patates), encara que la vida econòmica del municipi es basa en l’activitat industrial: tèxtil, fabricació de ciment i, principalment, les explotacions mineres de lignit. Obtenció d’electricitat a la central de Fígols. Àrea comercial de Berga.

L’antic poble de Cercs fou negat el 1976 pel pantà de la Baells, juntament amb el de Sant Salvador de la Vedella.

Dins el terme hi ha el poble del Pont de Rabentí (amb l’església parroquial de Santa Maria), el veïnat de les Garrigues, els barris de Sant Corneli i de la Consolació, el nou barri de Sant Jordi de Cercs (al voltant de l’església romànica del mateix nom), els antics termes de Merolla de Miralles, Vilosiu, l’antic castell de Blancafort, l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret i l’antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, amb les colònies del Carme i de la Rodonella.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques