(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fill de Vidal de Sarrià i germà de Bernat.
Muntaner en fa grans lloances, com a company d’armes sovinter del seu germà. La Crònica de Desclot parla també del coratjós capteniment de dos dels seus fills, encara donzells, que el 1282 combatien a Alcoll (Tunísia). Ell lluità també en aquesta campanya i a les de Sicília.
Encara en 1291 era tingut per un dels capitans més destacats al front de Calàbria.
Pere I de Saportella (Catalunya, segle XI – després 1094) Vicari de la Portella. Fill de Bernat II i de Migdònia. Ja apareix amb aquest cognom el 1085. El 1082 testà abans d’anar a Terra Santa. Possiblement fou casat amb Ermessenda, que apareix com a vicària de la Portella l’any 1117, segurament ja vídua. Segurament foren pares de:
Guillem I de Saportella (Catalunya, segle XI – després 1127) Vicari de la Portella. Fou pare de.
Bernat III de Saportella (Catalunya, segle XII – vers 1207) Fou magnat del rei Alfons I (de qui fou testimoni testamentari) i de Pere I. Assistí a les Corts de Barcelona el 1198 i a les de Cervera el 1202. Es casà amb Beatriu, i foren pares de:
Bernat IV de Saportella (Catalunya, segle XII – després 1236) Magnat. Assistí a les Corts de Vilafranca del Penedès (1218). El 1231 fundà, amb la seva muller Blanca, el monestir de Santa Maria de Valldaura. Foren pares de:
Ramon I de Saportella (Catalunya, segle XIII – 1254) Casat amb Sibil·la, foren pares de Bernat V de Saportella.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Serví Martí el Jove a Sicília. El seguí a l’expedició a Serdenya a despeses seves. Participà a la batalla de Sanluri (1409).
Martí el Jove, poc abans de morir, el proposà com a sots-veguer de Barcelona al seu pare Martí l’Humà.
(Barcelona, segle XV)
Cavaller. Pertanyia a un llinatge que donà una desena de consellers a Barcelona, alguns d’ells en diverses ocasions, durant la mateixa centúria i la següent.
Benet fou el Sapila que ocupà més vegades alguna conselleria. Fou conseller cinquè (1426), quart (1431), tercer (1436), segon (1444) i primer o en Cap (1447).
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, per conquerir Sardenya (1323-24).
Es distingí especialment al setge de Càller, on prengué la porta de Sant Brancàs atacant-la per sorpresa i només amb vuit homes.
Eren fills de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment.
Mateu de Santcliment i Pujades (Catalunya, segle XVI) Obtingué el privilegi de cavaller el 1544 i deixà descendents.
Frederic de Santcliment i Pujades (Catalunya, segle XVI – 1609) Noble. Darrer membre del llinatge. Mort sense successió.
Eren fills de Pere Joan de Santcliment i d’Aldonça de Santcliment.
Francesc de Santcliment i de Santcliment (Catalunya, segle XV – 1537) Cavaller. Es casà amb Beatriu de Corbera i de Santacoloma, que li aportà la baronia de Llinars, i el castell del Far (llurs descendents, cognominats Corbera o Corbera-Santcliment, adquiriren per enllaç amb els Castellet la baronia d’Altafulla i s’extingiren a la primeria del segle XVIII, i en recolliren l’herència els Rubí, marquesos de Rubí).
Pere Joan de Santcliment i de Santcliment (Barcelona, segle XVI) Noble. Fou el pare de Frederic i de Mateu de Santcliment i Pujades.
(Catalunya, segle XV – vers 1515)
Cavaller. Es casà amb Joana d’Hostalric-Sabastida i Llull, filla del vice-almirall i veguer Joan de Sabastida i d’Hostalric.
Tingueren tres fills:
Joan de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida (Catalunya, segle XV – vers 1539) Noble. Fou alcaid del castell de Salses. Es cognomenà Joan de Requesens com a hereu d’una germana de la seva mare, vídua de Dimes de Requesens. Fou pare de Guillem o Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.
Guillem de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida (Catalunya, segle XV – vers 1520) Noble. Es cognomenà Guillem de Biure pel seu enllaç amb Cecília de Biure. Fores pares d’Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi Desvalls, mort sense fills.
Frederic de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida (Catalunya, segle XV – vers 1533) Governador de Menorca.
(Catalunya, segle XIII – 1609)
Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers. Vinculat des del segle XIII a Lleida i a Barcelona.
La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment (Lleida, segle XIII – després 1292) Senyor del castell d’Alcarràs (Segrià), el qual comprà el 1249 a Guillem de Cardona. Rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell).
Al segle XIV residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma (Ribera d’Ebre), aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el 1398. Havien esdevingut una de les principals famílies lleidatanes. El 1515 no posseïen ja ni Alcarràs ni Sarroca ni Llardecans, fet que reflecteix llur decadència.
La branca de Barcelona esdevingué, a la baixa edat mitjana, una de les més importants de la ciutat, tant pels seus membres ciutadans honrats o mercaders com pels de la petita noblesa. El primer personatge destacat sembla ésser Pere de Santcliment (Barcelona, segle XIII) Escrivà. Qualificat per Jaume I el Conqueridor d’escrivà nostre, després ho fou de l’infant Pere. Potser era germà seu Jaume de Santcliment, escrivà de la batllia de Barcelona.
Des dels primers decennis del segle XIV aparegueren al Consell de Cent i tingueren càrrecs municipals: el primer membre que fou conseller fou Francesc de Santcliment el 1325. Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia.
A la fi del segle XIV una branca enllaçà amb els Burguès, senyors de la torre Burguesa de Viladecans, que imposaren llur cognom.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XIII – 1269)
Cavaller. Fill de Pere de Torroella, canvià el cognom en fer-se càrrec de l’heretat de Santa Eugènia de Berga. També heretà Torroella de Montgrí en morir (1226) el seu germà gran, Ponç Guillem, sense fills.
Participà en la conquesta de Menorca. Després fou present al setge de la ciutat de València, i per aquesta raó va rebre donacions a l’horta de la ciutat. Jaume I el nomenà governador de Mallorca després de la seva conquesta.
Es casà amb Beatriu i el succeí la filla Sança. Va voler ésser enterrat a la canònica de Santa Maria d’Ullà.
Dades dels Països Catalans 