Arxiu d'etiquetes: cavallers

Sentmenat -llinatge-

8 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIX)

Llinatge. Originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.

Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Pere (I) de Sentmenat i:

Arnau de Sentmenat  (Catalunya, segle XII).

Berenguer de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Segons Bernat Boades participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147).

Guillem de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Acompanyà al seu germà Pere (I) a la conquesta de Lleida, el 1149.

Senesterra de Santaeugènia -germans-

1 Resposta

Eren fills de Bernat I Senesterra de Santaeugènia.

Guillem I Senesterra de Santaeugènia  (Empordà, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Fou el successor del seu pare, amb el qual participà a la campanya d’Almeria (1309). Serví l’infant Alfons i tingué, vitalícia, la jurisdicció de Palau-sator. Fou conseller d’Alfons III. Amb els seus germans anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Guillem fou succeït probablement pel seu germà Ramon I.

Ramon I Senesterra de Santaeugènia  (Catalunya, segle XIV – 1349)  Conseller reial. El 1332 figurava entre els senyors feudals de Sardenya. Actuà com a ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop de la infanta Elionor de Sicília, de cara a convenir el projectat i no realitzat matrimoni d’aquella amb l’infant Ramon Berenguer, oncle del rei (1337). El 1343 era cap militar a la frontera de l’Empordà. Cooperà aleshores als preparatius per a la primera invasió del Rosselló, de cara a desposseir Jaume III de Mallorca. A la segona campanya rossellonesa, el 1344, era membre del consell reial. Rebé, amb Francesc de Cervià, la submissió de Montesquiu.

Bernat II Senesterra de Santaeugènia  (Catalunya, segle XIII – Calàbria, Itàlia, 1331)  Anà a Sardenya amb el seu pare i germans, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Lluità per Frederic II de Sicília a Calàbria.

Senesterra -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda.

Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi.

El primer membre documentat fou Bernat I Senesterra de Santaeugènia (Catalunya, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Cavaller. Comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d’Almeria, en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. També foren fills seus Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia.

Savall, Bernat

2 Respostes

(Grècia, segle XIV)

Ciutadà de Neopàtria. Personatge destacat de la Grècia catalana. Fou capità del castell de Neopàtria.

De geni turbulent, arrabassà al català Arnau Despuig la torre de Lespuleia o Spília, a Livàdia. Frederic III ordenà al vicari general i mariscal Roger de Llúria, el 1366, que fes restituir aquella possessió malgrat l’eventual oposició de Savall.

El qui després fou capità de Neopàtria, Berenguer de Villosa, tingué qüestions contra ell i el sotmeté a una exacció de 20.000 perpres, que la família recuperà en temps del seu fill.

Fou el pare d’Andreu Savall  (Grècia, segle XIV)  Ciutadà de Neopàtria. Autor durant el període 1377-80 de diverses violències i fins i tot morts al ducat de Neopàtria. Es mostrà partidari de lliurar els ducats catalans de Grècia al rei Pere III el Cerimoniós. El 1390, essent ell el capità del castell de Neopàtria (ho era des del 1381), la dita fortalesa i la ciutat d’aquest ducat caigueren en poder dels grecs.

Satrilla, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Serví a la campanya de Sardenya amb Pere Torrelles.

Pel setembre de 1410 aquell el comissionà a Catalunya, acompanyat per Andreu de Biure, perquè informés de paraula sobre la situació a Sardenya i sobre el parer de Torrelles respecte als drets successoris de Frederic de Luna. Comparegué davant el Parlament català per exposar-hi aquestes qüestions.

Probablement fou germà seu, Ramon Satrilla  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví com ell a Sardenya. Fou nomenat governador del Cap de Logudor. En aquest càrrec, el 1411, certificà al Parlament de Catalunya que el lloctinent reial a Sardenya Pere Torrelles, mort a l’Alguer a la primeria de 1410, havia nomenat successor seu Joan de Corbera. Pel desembre de 1411 demanà socors al Parlament de Catalunya amb el seu emissari Bartomeu Sacosta.

Satrilla, Albert

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. El 1323, anà amb el seu fill Ramon Satrilla, a la campanya per conquerir Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons.

En seria governador i capità general i hi rebria en feu el lloc de Gerrey (1335).

Satrilla, Asbert

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – 1379)

Cavaller. De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà. Heretà béns de Guillem de Vilatenim. Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara (1358).

Nomenat governador i reformador de Càller i la Gal·lura (1362), el seu mandat s’inicià pacíficament. Durant una nova rebel·lió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament. També fou derrotat pels qui assetjaren Càller. El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial.

Nomenat capità general Berenguer Carròs (1369), les interferències de poders crearen la seva enemistat amb Satrilla. El rei els donà unes ordinacions per tal de pacificar-los (1370). Així mateix ordenà al governador que exigís als senyors feudals les imposicions que reclamaven els consellers de Càller, però Satrilla s’hi resistí per algun temps.

Havent tornat a Barcelona, assistí als preparatius d’un viatge reial a Sardenya (1378) i morí l’hivern següent.

Satrilla, Albert

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

(o Esbert) Cavaller. Anà a Còrsega l’any 1392 i el mateix any, a Barcelona, fou membre d’un consell especial reunit per deliberar sobre els afers de Sardenya.

El 1390 fou enviat per Joan I d’ambaixador al comte de Foix sobre la invasió del comte d’Armanyac contra Catalunya. El 1396 fou capità distingit per les forces que s’oposaren a la invasió del comte de Foix. L’any següent anà d’ambaixador a França.

Fou un dels homes més distingits durant l’Interregne; fou gran enllaç i ambaixador del Parlament de Catalunya durant aquest període. A l’estiu de 1411 fou encarregat de conciliar el governador i el Consell de València, d’una banda, i els jurats i el justícia de Morella, de l’altra.

Pel setembre de 1411 anà successivament de missatger al Parlament aragonès d’Alcanyís i al valencià reunit a Traiguera. Tot seguit fou un dels sis comissionats per ajudar el governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, a prendre mesures de defensa a Tortosa, on era reunit el Parlament català per aquest temps.

Encara dins l’octubre de 1411 fou comissionat pel Parlament català davant el papa Benet XIII per aconseguir que aquest fes una crida de concòrdia per als valencians. Pel desembre de 1411 fou l’encarregat de sortir a rebre fora de Tortosa els ambaixadors del rei de França. Pel gener de 1412 fou un dels sis comissionats per a anar al Parlament aragonès i decidir amb aquest els preliminars de l’elecció de Casp.

Sembla que era partidari de Jaume d’Urgell. Fou el capità del Principat de la guarnició de Casp durant el període de sessions.

El 1412 fou nomenat governador del districte de Logudor, a Sardenya.

Sarriera, Jofre

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Senyor de Vulpellac (Baix Empordà).

Combaté contra Joan II des del començament de la guerra. El 1462 se sumà ja al setge de la Força de Girona.

Ocupà alguns càrrecs públics durant la guerra, com el de membre de la comissió per a l’administració de justícia, de la qual també era component l’ardiaca Galceran de Sarriera (1462).

Sarriera, Joan

8 Respostes

(Girona, segle XV – Catalunya, després 1509)

Cavaller. Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere. Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit.

En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat. Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars (1462); lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona. Alliberat, fou batut a Llagostera.

El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida. Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’obediència de Renat d’Anjou i es posà al servei de Joan II; Barcelona el declarà perjur i fou executat en efígie.

El rei el confirmà en el càrrec de batlle general i de capità de Girona i li vengué diversos pobles i castells del vescomtat de Cabrera amb jurisdicció feudal. Lluità aleshores a l’Empordà, amb el bisbe Margarit, contra els francesos (1474).

El 1479 fou encara confirmat en el càrrec de batlle general, que retingué fins el 1501, any en què el succeí el seu fill Miquel Sarriera i de Margarit, germà d’Antic.

El seu pare fou Pere Sarriera  (Girona, segle XV)  Cavaller. Participà a la lluita contra Joan II. Amb el seu fill Joan se sumà al setge de la Força de Girona, dirigit per Hug Roger III de Pallars. Fou ferit a l’atac del 17 de juny. El 1463 fou nomenat capità d’Hostalric.