Arxiu d'etiquetes: cavallers

Descatllar i de Santa Coloma, Pere

1 Resposta

(Mallorca, segle XV – 1482)

(o Descatlar)  Cavaller. Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial. Estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya, a qui féu préstecs importants diverses vegades.

En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de què no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila; el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró.

El 1439 obtingué, a canvi, de diverses sumes, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca, coneguts amb el nom de la Bossa d’Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El 1464 li foren concedides encara 4.500 lliures sobre els drets reials de Selva de Mallorca.

Fou procurador general del Regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445.

Casat amb la pubilla Agnès Abrí, llurs descendents primogènits es cognominaren des d’aleshores Abrí-Descatllar.

Crespí de Valldaura, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.

El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.

Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526)  Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Cotoner i d’Olesa, Rafael

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1601 – la Valetta, Malta, 28 octubre1663)

Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d’Olesa, i germà de Nicolau, Bernat, Marc Antoni, Miquel i Francesc. Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.

Lluità contra els turcs i fou batlliu de l’orde a Mallorca.

A Malta millorà la casa de l’hospital i enriquí artísticament l’església. Va encunyar monedes d’or i d’argent amb el seu bust i les armes de Malta.

Cotoner i d’Olesa, Nicolau

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 febrer 1608 – Malta, 29 abril 1680)

Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, i germà dels altres Cotoner i d’Olesa.

Substituí al seu germà Rafael com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l’orde de l’Hospital.

Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l’entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l’hospital de Malta.

Cotoner i d’Olesa -germans-

7 Respostes

Eren fills de Marc Antoni Cotoner i de Sant Martí, i germans, també, de Nicolau i de Rafael Cotoner i d’Olesa.

Bernat Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d’Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunicat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

Marc Antoni Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, vers 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

Miquel Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII)  Comanador de Sant Joan.

Francesc Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l’Espada. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

Cortit, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. En 1413, durant l’alçament de Jaume II d’Urgell, hi col·laborà.

Li’n foren exigides responsabilitats un cop reprimida la revolta.

Cornell i Maça de Liçana, Lluís

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – Perpinyà, 1473)

Cavaller errant. Fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom. Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell.

Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladro, a València, per raó d’uns deutes. El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al Regne de Múrcia. Fou capturat més tard, amb el rei Alfons IV el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça (1435).

Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després (1453), les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peres Roís de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general cridà els contrincants a la cort.

Arran de l’anada de Joan II el Sense Fe a València (1459) féu de tantatger en les justes reials celebrades davant el monarca. Durant la guerra contra Joan II es mantingué fidel al rei. El 1461, cridat per aquest, anà a Lleida acompanyat d’altres nobles.

Les bandositats es renovaren el 1468, juntament amb el seu germà Pere Maça de Liçana i Cornell i un cosí d’ambdós, Lluís Cornell, desafiat a batalla a ultrança per Joan Roís de Corella.

El 1472, encara a Càller, tingué un altercat amb el donzell Ramon Galceran de Besora. Morí en el setge de Perpinyà, posat per Joan II, abans de poder lluitar, víctima de malaltia.

Colom, Ramon

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1347)

Cavaller. S’oposà al moviment de la Unió al País Valencià.

Morí en lluita amb els unionistes.

Ciscar, Pere de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. el 1465 fou un dels qui procediren contra Jaume d’Arenós, rebel a Joan II el Sense Fe.

Quan el noble revoltat fou vençut, n’empresonà la muller i els fills a la torre de Torrent. Els captius li fugiren i passaren poc després al Principat, aleshores en guerra contra el monarca esmentat.