Forma llatina d’origen medieval del nom de Catalunya.
(Catalunya, segle XIX)
Títol atorgat l’any 1874 pel pretendent carlí Carles VII a Martí Miret i Queraltó.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit, el 1626 al ric-home Martí de Torrelles-Bardaixí òlim Fernàndez de Heredia i de Luna.
Passà als ducs d’Híxar i de Lécera.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusay.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, atorgat el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Roses, tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula, castellà d’Amposta.
Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera, besoncle de la reina Fabiola de Bèlgica.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, atorgat el 1875 a Antoni Brusi i Ferrer.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit l’any 1850 al general Joan Prim i Prats.
A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit l’any 1926 a Pere Bosch-Labrús i Blat, industrial, fill de Pere Bosch i Labrús.
(Catalunya, segle XV – )
(o del Bullidor) Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.
El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O’Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano.
Dades dels Països Catalans 