Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Borja i Escrivà, Roderic de

Deixa un comentari

(País València, segle XV – Catalunya, 1478)

Bisbe d’Urgell (27 novembre 1467-11 desembre 1472) i de Barcelona (11 desembre 1472-1478). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d’Oms).

Era oncle del futur Alexandre VI.

Bordons, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Orguener. Construí l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la seu d’Urgell.

Bord del Rei d’Aragó, el

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran.

Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.

Bonull, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Escultor. Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre.

Bònia, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Diplomàtic.

Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan– a través d’una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d’aquests projectes.

Bonfill -eclesiàstic, s. X-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Eclesiàstic. Germà del noble Sendred de Gurb. Fou canonge de capítol de Vic.

Rebé del bisbe de Vic, Frujà, quatre esglésies pròximes a Gurb, la propietat de les quals havia de produir un llarg plet entre la seva família i el bisbat, que no es resolgué fins a la darreria del primer terç del segle XI.

Bonet, Jaume

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poeta. Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebuig, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades al Cançoner Vega-Aguiló.

Bonastre, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Protonotari del rei Pere III de Catalunya (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352.

Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374.

Bonal, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.

No pogué ocupar-se’n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.