Santuari de la Mare de Déu d’Arboló (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, situat damunt una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l’antic terme d’Arcalís.
L’actual església és romànica (1150), però l’església i el castell d’Arboló són esmentats ja el 781.
En aquest indret el riu s’engorja per l’estret d’Arboló, que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal.
Poble i antic municipi: 456 m alt, 26,13 km2, agregat el 1974 amb les Pallargues a l’actual. El poble és situat a 8 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular. A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposats ossaris o columbaris sepulcrals.
El castell de l’Aranyó, que formà un bloc massís, fou edificat el segle XVI (en part restaurat), amb una torre prismàtica de construcció anterior. L’actual castell fou acabat el 1569.
El 1428, l’Aranyó fou admès en el veïnatge de Cervera.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort. ant: Aransa) Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966.
Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut).
El castell d’Arànser i, al límit amb l’antic terme d’Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.
Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l’ermita de l’Àngel.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant: l’Ametlla de Tàrrega o l’Ametlla Lada) Poble (704 m alt), aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
El segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic.
El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construcció del castell, aleshores a mig fer i del qual és conserva, malmesa, una torre cilíndrica.
La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la comanda de Cervera, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Poble (491 m alt), situat a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
La seva església parroquial de Sant Pere era l’església de l’antic castell d’Altés i és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839.
Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica.
De l’antic castell d’Alta-riba només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt.
Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi, situat a la dreta del riu d’Algars, aigua amunt d’aquest poble.
De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell d’Almudèfer.
Antic terme del comtat d’Urgell. Tenia com a centre el castell d’Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara.
El segle XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.
Llogaret, a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella. Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan.
De l’edat mitjana era el castell d’Algars, del qual encara hi ha restes. Tenia terme propi fins al 1841, que fou agregat a Batea.
Dades dels Països Catalans 