(Molins de Rei, Baix Llobregat)
Castell enrunat (153 m alt), a l’est de la vila.
Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal.
El 1366 esdevingué castell termenal.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o la Vila i la Vall de Castellbó, ant: Castell-lleó) Poble (802 m alt) i antic municipi (105,99 km2), integrat (1970) a l’actual, situat a la sortida de l’alta vall de Castellbó.
L’església parroquial, que té un remarcable portal gòtic i porta clavetejada, fou l’antiga col·legiata de Castellbó entre els segles XV i XIX. Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del segle XIX) que conserven elements gòtics.
La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbó (el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbó), centre del vescomtat de Castellbó.
Dins l’antic terme hi havia els monestirs d’Albet i de Costoja.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Poble (188 m alt) i antic cap del municipi, a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell; l’església de Sant Vicenç és romànica (segle XII). L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Antic castell, en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins. En resta una torre enrunada de planta rectangular.
És esmentat el 1058, pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals.
Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric.
Poble, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas; l’església parroquial (Santa Maria) pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts.
(ant: Castellar de Segarra) Poble, a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.
L’església parroquial de Sant Miquel i l’antic castell de Castellar són damunt un tossal.
El segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers de Sant Pere.
El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar), des del 1923).
(Rubí, Vallès Occidental, 1996 – )
Equipament patrimonial. Creat amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.
És situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987.
Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera de Rubí, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi.
Poble (183 m alt), al sector septentrional del terme.
El petit nucli -esmentat ja el 1035-, és format per l’església parroquial i unes poques cases.
Un km i mig al sud s’alça l’antic castell de Cartellà, esmentat el 1238, ben conservat (que comprèn la capella de l’Esperança, dels segles XII-XIII); el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470, dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera.
(o de Quermançó) Antic castell, actualment enrunat. És aturonat (104 m alt), prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes.
És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries. Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó.
Fou destruït per la invasió francesa del 1288. Restà vinculat fins al segle XIX al comtat d’Empúries. El 1808 fou restaurat i fortificat per les forces napoleòniques.
Enllaç: castell de Quermançó
Veïnat de l’antic municipi d’Aristot, a l’esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze.
La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia.
Dades dels Països Catalans 