Arxiu d'etiquetes: castells

Pena, castell de -Ripollès-

(Ogassa, Ripollès)

Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.

Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.

Fou abandonat el segle XIV.

El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.

Pedra -Noguera-

(Àger, Noguera)

Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble, al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.

Fou alçat al segle XVII, destruït el 1936 (juntament amb la imatge del segle XV), i reconstruït el 1944.

El lloc era presidit pel castell de Pedra, esmentat ja l’any 1041. Al segle XIV ja era un despoblat.

Oix -Garrotxa-

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble (413 m alt), amb un percentatge alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.

L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix, que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà.

Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.

Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d’Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Múnter -Osona-

(Muntanyola, Osona)

Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola.

L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (segle XII), és esmentada ja el 929.

Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el segle XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698).

El 1840 fou annexat al municipi actual.

Montoliu, castell de -Tarragonès-

(la Riera de Gaià, Tarragonès)

Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida.

Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra.

Donà nom a la quadra de Montoliu.

Montmagastre -Noguera-

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, fins el 1966 del municipi d’Anya, de població disseminada.

L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre (764 m alt.), coronat pel castell de Montmagastre, que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell.

Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell.

L’església de Sant Miquel de Montmagastre, dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger i Montmagastre, però el 1108 era ja un simple priorat, filial d’Àger.

Als segles XIV i XV els seus priors, canonges d’Àger, ja no hi residien. Suprimit el 1592, els seus béns s’integraren a l’abadia d’Àger.

Queden les ruïnes de l’església romànica, amb reformes tardanes, dues criptes i restes de pintures murals del segle XIV.

De l’església, esdevinguda parroquial, depenen la de Sant Joan i la de la Vedrenya.

Montmagastre donà nom al segle XIX al municipi d’Anya, sense, però, ésser-ne el centre.

Montjuïc, turó de -Girona-

(Girona, Gironès)

Elevació (219 m alt), al límit amb l’antic terme de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa).

El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV de Catalunya hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc, gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors. Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català.

Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa i els tres setges de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811; ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet (1814).

A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren construïdes nombroses barraques (hi arribaren a habitar prop de 3.000 persones).

El 1968 el ministeri de l’exèrcit cedí els terrenys de la muntanya al municipi de Girona, que els vengué a un particular. Posteriorment ha estat urbanitzat i hom hi ha bastit torres unifamiliars.

Donà nom a un antic terme (i actual veïnat), que al segle XIV tenia 4 focs, de la parròquia de Sant Feliu de Girona.

Monells -Baix Empordà-

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km²), situat a banda i banda del Rissec.

Es formà al voltant de l’antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del segle XVII era lloc reial.

L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona.

El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles.

Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

Marmellar -Baix Penedès-

(el Montmell, Baix Penedès)

Poble (518 m alt), situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Marmellar, sota les ruïnes de l’antic castell de Marmellar (dites popularment els Castellots). El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona.

L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes (on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que han estat restaurades i traslladades al Museu d’Art de Catalunya), fou la parroquial fins al 1377.

A l’església del castell hom intentà de fundar, el 1148, un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà.

Guardiolada *

Deixa un comentari

(Montoliu de Segarra, Segarra)

Veure> la Guàrdia Lada  (poble i castell).