(Benifairó de la Valldigna, Safor)
Despoblat i antic castell, situat als contraforts septentrionals del Mondúver.
Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora.
Alcalà d’Alfàndec
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: castells
Alcalà -Ribera Alta-
(Llombai / Real de Montroi, Ribera Alta)
Despoblat i antic castell. Les runes del castell són anomenades el castellet dels Alcalanets. Situat a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre.
Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel regne de València, féu presoner el seu alcaid.
Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà, coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans.
Albocàsser (Alt Maestrat)
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Maestrat (País Valencià): 82,29 km2, 538 m alt, 1.334 hab (2015)
Situat en un petit altiplà entre el tossal de la Barbuda, al nord, i la serra de Sant Joan, al sud.
Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya), complementada pel regadiu (arbres fruiters i cereals), regats amb aigua del subsòl. Hi ha ramaderia de bestiar oví.
La vila, situada a la part plana del terme, és a redós de l’antic castell d’Albocàsser o convent dels templers, que encara es conserva, i al costat del qual va ser construïda el 1704 la nova església arxiprestal de Santa Maria. La primitiva església parroquial de Sant Joan, del segle XIII, conserva un retaule dels Sants Joans i el sepulcre de Joan de Brusca, primer poblador de la vila.
Dins el terme es troben les ermites de Sant Pere, de l’Esperança i de Sant Miquel, a més del santuari i caseriu de Sant Pau d’Albocàsser.
Enllaç web: Ajuntament
Albercutx
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Cingala, al nord-est des Port de Pollença. La punta d’Albercutx (o de l’Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx.
Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del segle XVI, en la construcció de la fortalesa d’Albercutx damunt la punta d’Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del segle XVII.
En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire.
Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d’altitud es troba l’antiga talaia d’Albercutx, que encara estava en servei al final del segle XVII.
Albera, castell d’ *
(Montesquiu d’Albera, Rosselló)
Antic castell, conegut actualment amb el nom de castell de Sant Cristau.
Albalat dels Ànecs
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Despoblat i antic castell, actualment enrunat, a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes).
Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs (coneguda abans també per albufera d’Albalat), la qual fou l’origen del despoblament.
Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575.
Albacar, l’ -Costera-
Coster septentrional del castell de Xàtiva, uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
Alaró, castell d’
Antiga fortificació, construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt). Aquesta muntanya és com una avançada, damunt la plana mallorquina, del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient.
La part alta és una superfície relativament plana, voltada tota ella per una altra cinglera d’un color rogenc, que li dóna un aspecte molt característic entre totes les elevacions de la serralada. Damunt aquesta mola, a la vora mateixa de la cinglera, es troben, més o menys enrunats, el conjunt de murs, torres i aljubs de l’antic castell.
Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere I d’Urgell el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment.
Fou un dels pocs llocs que s’oposaren a l’ocupació de l’illa per Alfons II de Catalunya; segons una llegenda, dos dels defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, moriren al foc a causa de llur fidelitat a Jaume II de Mallorca.
El 1320 el castell d’Alaró fou restaurat per darrera vegada. En una àmplia terrassa, situada a nivell més baix que el castell, dominant tota la plana de Mallorca, es troba el santuari des Refugi.
El castell només és accessible des de la vall d’Orient i, per un camí empedrat i tortuós de 5 km de longitud, des d’Alaró.
Aixa, castellet d’
(Alcanalí / Xaló, Marina Alta)
Restes d’un antic castell (606 m alt) entre els dos municipis.
Situat al cim de la serra del castellet d’Aixa (o del Castellet de la Solana), termenal dels dos municipis.
Aiora (Vall de Cofrents)
Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)
(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.
L’agricultura de secà, on dominen els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.
El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.
Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.
Dades dels Països Catalans 