Coster septentrional del castell de Xàtiva, uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
Antiga fortificació, construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt). Aquesta muntanya és com una avançada, damunt la plana mallorquina, del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient.
La part alta és una superfície relativament plana, voltada tota ella per una altra cinglera d’un color rogenc, que li dóna un aspecte molt característic entre totes les elevacions de la serralada. Damunt aquesta mola, a la vora mateixa de la cinglera, es troben, més o menys enrunats, el conjunt de murs, torres i aljubs de l’antic castell.
Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere I d’Urgell el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment.
Fou un dels pocs llocs que s’oposaren a l’ocupació de l’illa per Alfons II de Catalunya; segons una llegenda, dos dels defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, moriren al foc a causa de llur fidelitat a Jaume II de Mallorca.
El 1320 el castell d’Alaró fou restaurat per darrera vegada. En una àmplia terrassa, situada a nivell més baix que el castell, dominant tota la plana de Mallorca, es troba el santuari des Refugi.
El castell només és accessible des de la vall d’Orient i, per un camí empedrat i tortuós de 5 km de longitud, des d’Alaró.
(Alcanalí / Xaló, Marina Alta)
Restes d’un antic castell (606 m alt) entre els dos municipis.
Situat al cim de la serra del castellet d’Aixa (o del Castellet de la Solana), termenal dels dos municipis.
Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)
(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.
L’agricultura de secà, on dominen els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.
El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.
Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)
(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.
Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.
El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.
El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.
Enllaç web: Ajuntament
Antic castell, a la vall de Guadalest, reedificat el 1322.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Antic castell convertit en masia; rep també el nom de les Agudes.
Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)
Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.
Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.
La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).
Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.
Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)
Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.
L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.
El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.
Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.
Enllaç web: Ajuntament
Antic castell de l’antic municipi d’Estac, prop de Baro, esmentat ja el segle X, que defensava la vall de la Noguera Pallaresa.
Dades dels Països Catalans 