(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró.
Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 37 km2, 750 m alt, 160 hab (2012)
Situat a la riba esquerra del Mentet, afluent de la Tet, el terme és drenat pel riu de Nyer, que fins al poble s’obre pas a través de les gorges de Nyer. Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest és boscat.
Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer; s’hi cultiva arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratge. La ramaderia és pràcticament inexistent. Les mines de ferro d’Escoms, ubicades al municipi, van ser explotades fins al 1962.
El poble està situat al voltant de l’església parroquial i prop del castell de Nyer, restaurat al començament del segle XX, propietat d’una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositat entre nyerros i cadells.
Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer.
Despoblat, a 2 km al nord-est del poble. El 1609 tenia 24 focs de moriscs. L’intent de repoblació posterior a l’expulsió fracassà.
Hi ha les ruïnes del castell de Benimeixís, centre del marquesat de Benimeixís.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012)
Situat a l’alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d’aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jau, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats.
L’economia del municipi es basa en l’estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern del Coll de Jou. L’agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan segle XIX.
El poble és a l’esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Julià, del segle XV.
Dins el terme hi ha l’antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana.
Municipi i capital de la comarca dels Ports (País Valencià): 413,54 km2, 984 m alt, 2.638 hab (2014)
Ocupa una gran extensió al centre del massís muntanyós dels ports de Morella, a la capçalera dels rius de Bergantes (o riu de Morella) i de Calders, a l’est, fins a les terres d’Aragó. El relleu és accidentat per les serres de Llècua, al sud, i les de Palanques i de Xiva, al nord, amb altures que superen els 1.200 m, amb abundància de pinedes i pastures.
L’economia local es basa en l’agricultura, fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals; els conreus de regadiu, en canvi, queden circumscrits a les ribes del riu Bergantes i els principals són les patates, els tomàquets i les cebes. La ramaderia aprofita les herbes locals; són importants els ramats d’ovins i de cabres; també té una certa importància l’avicultura. L’artesania tèxtil, dedicada a la confecció de mantes, faixes i alforges, tingué durant el segle XVIII caràcter d’indústria desenvolupada, però actualment només dóna feina a petits tallers. Hi ha indústries alimentàries, de material per a la construcció i de la confecció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
Durant el segle XX ha perdut població.
La ciutat, declarada conjunt històrico-artístic, s’estén al peu del castell de Morella, voltada de muralles. S’hi destaquen, a més, el convent gòtic i església de Sant Francesc, seu del Museu Etnològic, i l’església arxiprestal de Santa Maria, també gòtica, entre molts altres edificis religiosos i civils.
El municipi, abundant en masos i despoblats, comprèn també els antics termes de Xiva de Morella i d’Hortells i el santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de la ciutat.
Enllaç web: Ajuntament
(Comtat / Vall d’Albaida)
Serra, entre les dues comarques. Sector de la serralada Prebètica, de direcció sud-oest – nord-est, que separa la conca del Xúquer del riu d’Alcoi. És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor.
El cim més alt és el pic de Benicadell (1.104 m), punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell, tallada en el sector més oriental pel riu d’Alcoi. Juntament amb les serres d’Ontinyent i Agullent tanca la Vall d’Albaida pel sud.
Al vessant septentrional hi ha les restes del castell de Carbonera, abans anomenat castell de Benicadell, i de Penyacadell.
Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.
De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa.
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014)
(cast: Monroyo) Situat a l’esquerra de Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat.
L’economia local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d’ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l’agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
La vila és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l’antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014)
Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l’avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d’un turó coronat per les restes de l’antic castell de Montroi. L’església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)
(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.
L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.
El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.
Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.
Dades dels Països Catalans 