Antic castell enrunat, d’origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa.
Boinegro
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: castells
Boi, el -Alt Maestrat-
(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)
Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó.
En resta l’església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l’orde de Montesa.
Quart de Poblet (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014)
Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l’oest de València.
L’agricultura és molt important; per al regadiu s’aprofiten aigües derivades del Túria i d’altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. Àrea comercial de València.
La població s’ha multiplicat per 15 durant el segle XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a la immigració procedent d’Andalusia, de Conca i d’Albacete.
La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al segle XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d’un aqüeducte romà.
El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.
Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d’ací ve el nom).
Enllaços web: Ajuntament – Amics de la Passejà
Puigbalador (Capcir)
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)
(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.
Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.
El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.
El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.
Puig de Santa Maria, el (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 26,8 km2, 50 m alt, 8.883 hab (2014)
(ant: de Sebolla o d’Enesa) Situat al nord de la comarca, a la costa, baixa i arenosa, fins a la serra Calderona, on hi ha el barranc del Puig, al nord de València.
Els regatges derivats de la baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa la major part del terme. El principal producte són els conreus d’horta, les taronges i els fruiters. Diversificació del sector industrial: metal·lúrgica, alimentària i d’embalatges. Àrea comercial de València. Ha triplicat la població des del 1900 (llavors 1.923 h).
La vila, d’origen islàmic, està situada entre dos turons, en un dels quals hi ha les ruïnes de l’antic castell del Puig, que serví de base d’operacions a Jaume I en la conquesta de València (batalla del Puig de Santa Maria); monestir del Puig.
Dins el terme, on s’han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d’Aracristi, la caseria de la Torre del Puig i el barri de les Pedreres del Puig.
Enllaç web: Ajuntament
Prunyanes (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,51 km2, 403 m alt, 100 hab (2013)
(occ: Prunhanas, fr: Prugnanes) De llengua occitana. Situat a l’esquerra de la vall de la Bolzana i accidentat per les Corberes. Gran part del terme és boscat.
El principal conreu és la vinya, principalment dedicada a la producció de vi de taula. Hi ha una cooperativa agrícola. Explotació forestal. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas. Hi ha les restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom.
El municipi comprèn, a més, les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt.
Polop (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 22,81 km2, 236 m alt, 4.313 hab (2014)
(o Polop de la Marina) Situat a la cara est del sistema Pre-bètic valencià, a la vall de Callosa, formada pel riu Guadalest, el terme s’estén a banda i banda del riu.
Hi prepondera l’agricultura de secà (ametllers i oliveres), però gràcies a diverses fonts i aigua de pous s’hi conreen cítrics (taronges). Indústria de la construcció i dels serveis, beneficiades per la proximitat dels grans centres turístics de la costa. Àrea comercial d’Alacant. L’any 1981 superà la xifra d’habitants del 1910 (1.630) i des de llavors no ha parat de créixer.
La vila és al peu de l’antic castell de Polop, d’origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. Església parroquial de Sant Pere.
El municipi també comprèn el llogaret de Xirles i el veïnat d’Almàssera.
Enllaç web: Ajuntament
Pollença (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)
Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.
El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.
La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.
La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.
El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Ràdio
Pobla de Benifassà, la (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 136,18 km2, 705 m alt, 226 hab (2014)
Situat a la Tinença de Benifassà, a l’alta conca del riu de la Sénia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l’embassament d’Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal per l’antic terme del Bellestar de la Tinença i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà. L’any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes.
El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Àrea comercial de la Sénia. Perd població.
El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere.
Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà.
Enllaç web: Ajuntament
Planes de la Baronia (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 38,87 km2, 472 m alt, 778 hab (2014)
(o Planes) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, entre la serra d’Almudaina, que accidenta el terme, i el riu d’Alcoi, a la dreta del pantà de Beniarrés.
El territori és accidentat i només es conrea una petita part del terme. De secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Indústries derivades de l’agricultura (oli, farina). Ramaderia de llana i bestiar cabrum. Pertany a l’àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït prop de la meitat des del 1910.
Vila d’origen islàmic, al peu de l’antic castell de Planes, centre de la baronia de Planes, a l’esquerra del barranc de Planes. Església parroquial de Santa Maria.
El terme comprèn, també, els llocs de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida i els despoblats de Benicapsell i Llombo.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 