Arxiu d'etiquetes: castells

Vallada (Costera)

1 Resposta

Municipi de la Costera (País Valencià): 61,24 km2, 291 m alt, 3.169 hab (2013)

Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s’alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L’àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya.

L’agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extensos són els de tarongers (regadiu) i els d’oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vímet, principal activitat econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l’antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Vall del Tormo, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 15,97 km2, 436 m alt, 315 hab (2014)

(cast: Valdeltormo) Situat al límit amb la Terra Alta, a l’esquerra del Matarranya. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers, oliveres i presseguers); el regadiu aprofita l’aigua del riu a través de sèquies, hom hi conrea hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia de bestiar oví i cabrum; hi ha avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (molins de farina i oli) i hi ha alguns obradors menestrals. Àrea comercial d’Alcanyís.

El poble és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Es conserva un antic castell bastit el segle XIV.

Vall-de-roures (Matarranya)

9 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Matarranya (Franja de Ponent): 123,84 km2, 510 m alt, 2.337 hab (2014)

(o Vallderoures, cast: Valderrobres) Ocupa una gran extensió de terreny a la confluència del Matarranya, el Tastavins i la Pena. Força muntanyós.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus predominants són els de secà (cereals, hortalisses i farratges), però el regadiu ha anat guanyant terreny; s’hi conreen sobretot fruiters (presseguers). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (olis, farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mossaics). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila, centre comarcal del Matarranya, és situada a la riba dreta del Matarranya, presidida per l’antic i notable castell de Vall-de-roures d’origen musulmà, declarat monument nacional el 1931, i per l’església parroquial de Santa Maria la Major, gòtica (mitjan segle XV); s’hi destaquen també la casa de la vila, renaixentista (acabada el 1599), i alguns interessants casals del carrer Major.

El municipi comprèn, a més, l’ermita i caseriu de Sant Miquel d’Espinalvà.

Ur (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)

Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.

Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.

El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.

El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.

Tous (Ribera Alta)

20 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.

Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina.

Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira.

L’antiga vila era a l’esquerra del Xúquer, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII).

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d’Escalona i d’Escalona, i hi té origen la sèquia d’Escalona.

Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous.

Enllaç web: Ajuntament

Torres Torres (Camp de Morvedre)

6 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,58 km2, 168 m alt, 630 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, a la vall mitjana del Palància, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli, que baixen ràpidament en apropar-se al riu.

Agricultura; els conreus més estesos són els d’olivera, garrofer, ametller i taronger. Ramaderia de llana i aviram. Estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.

El poble, d’origen àrab, és prop de la riba dreta del Palància; hi ha restes importants de l’antic castell de Torres Torres, que fou el centre de la baronia de Torres Torres; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és en part del segle XVII, modificada el segle XIX.

Torrent de Cinca (Baix Cinca)

6 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014)

(cast: Torrente de Cinca)  Situat a la dreta del Cinca, a l’est de la comarca, al límit amb el Segrià.

Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s’hi extragueren prop de 230.000 tones d’aquest mineral. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l’antic castell de Torrent; l’església parroquial és dedicada a Santa Magdalena.

El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca.

El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.

Tor de Querol, la (Alta Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,63 km2, 1.248 m alt, 424 hab (2013)

(fr: Latour-de-Carol) Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d’Aravó.

Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l’agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Àrea comercial de Perpinyà. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l’estació de Tor de Querol, internacional.

El poble s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d’un retaule pintat el segle XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit el segle XVIII.

El municipi comprèn, també, els pobles d’Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Tor de França, la (Fenolleda)

9 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13.94 km2, 120 m alt, 1.059 h (2013)

(o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac, fr: Latour-de-France) Situat a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper.

La vila és construïda en amfiteatre als costers d’un turó que domina el curs de l’Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d’ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020.

El parlar de la vila és una transició del català a l’occità.

Toga (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 13,52 km2, 291 m alt, 106 hab (2015)

Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d’Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva.

Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s’hi conreen garrofers. Població en descens.

El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Toga; l’església parroquial de la Concepció és petita, d’una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga.

A l’est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu.

Enllaç web: Ajuntament