Arxiu d'etiquetes: castells

Tor de Querol, la (Alta Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,63 km2, 1.248 m alt, 424 hab (2013)

(fr: Latour-de-Carol) Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d’Aravó.

Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l’agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Àrea comercial de Perpinyà. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l’estació de Tor de Querol, internacional.

El poble s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d’un retaule pintat el segle XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit el segle XVIII.

El municipi comprèn, també, els pobles d’Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Tor de França, la (Fenolleda)

9 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13.94 km2, 120 m alt, 1.059 h (2013)

(o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac, fr: Latour-de-France) Situat a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper.

La vila és construïda en amfiteatre als costers d’un turó que domina el curs de l’Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d’ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020.

El parlar de la vila és una transició del català a l’occità.

Toga (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 13,52 km2, 291 m alt, 106 hab (2015)

Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d’Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva.

Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s’hi conreen garrofers. Població en descens.

El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Toga; l’església parroquial de la Concepció és petita, d’una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga.

A l’est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu.

Enllaç web: Ajuntament

Todolella (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 33,98 km2, 806 m alt, 140 hab (2015)

Situat al límit amb l’Aragó i accidentat per la serra de Saranyana, en un terreny muntanyós, al peu de la mola de Todolella (1.142 m alt), sobre el riu Cantavella, afluent dret del Bergantes.

Es conrea una petita part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de fonts. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella; castell de Todolella, restaurat; l’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Saranyana.

Enllaç web: Ajuntament

Tibi (Alcoià)

14 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 70,38 km2, 533 m alt, 1.656 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la foia de Castalla, als vessants de la serra del Maigmó i de la Penya-roja, drenat pel riu Verd, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alacantí. Pantà de Tibi, el més antic d’Europa (1594).

És conrea prop de la cinquena part del terme, amb predomini del secà sobre el regadiu, en el qual s’empra aigua de fonts (cereals, seguits per ametllers i productes d’horta). Ramaderia de llana, Petita indústria. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. Església parroquial de Santa Maria Magdalena. Restes del castell de Tibi, islàmic.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera.

Enllaç web: Ajuntament

Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents)

7 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 110,8 km2, 533 m alt, 675 hab (2015)

(cast: Teresa de Cofrentes) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat pels vessants nord-occidentals de la mola del Caroig. És drenat a l’oest pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent la rambla d’Argongeña. La major part del territori no és conreat, i és ocupat per pinedes i matollar.

L’agricultura és limita als conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers) i, en menor quantitat, als de regadiu (blat, arbres fruiters i blat de moro), que aprofita l’aigua de les fonts. La ramaderia ovina i la petita indústria complementa l’economia. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic (el castell de Teresa dominava la població), és a l’esquerra del Reconque; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida en 1618-50.

El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Eudeima i de Palaz.

Calders -Baix Penedès-

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès)

Antic castell del terme de Sant Vicenç de Calders.

Calassanç

11 Respostes

(Peralta i Calassanç, Llitera)

Poble (736 m alt) i antic municipi: 45,95 km2, aturonat al voltant de l’antic castell de Calasanç.

Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins al 1098, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó.

L’antiga església del castell (Sant Bartomeu) fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó. L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI. La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII. A migdia hi ha el santuari de la Gansa.

Fou agregat el 1970 al municipi actual (anomenat oficialment Peralta de Calassanç).

Calapatà, barranc de

3 Respostes

(Cretes, Matarranya)

Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes.

Prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals.

El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatà, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.

Caladroer

4 Respostes

(Bellestar de la Frontera, Fenolleda)

Poble i antic castell (354 m alt), a l’oest del coll de la Batalla.

En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el Rosselló.