Arxiu d'etiquetes: castells

Zarra (Vall de Cofrents)

3 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 49,24 km2, 605 m alt, 484 hab (2014)

Situat entre el riu Reconque i la vall de la rambla de La Espadilla, al centre de la comarca, fins molt a prop del límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz (o riu de Zarra), que travessa el terme a través d’un llarg congost. Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes i matollar.

Economia agrícola, amb conreus de secà (cereals -blat i ordi-, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (blat de moro, patates i arbres fruiters), que aprofita l’aigua del riu. La ramaderia ovina és un complement de l’agricultura. Àrea comercial de València. Població en descens.

El poble s’assenta a la dreta del riu de La Hoz; l’actual església parroquial de Santa Anna fou construïda el 1760; hi ha restes romanes; el castell de Zarra, musulmà, fou reconquerit de Jaume I.

El municipi inclou la caseria de La Hoz.

Enllaç web: Ajuntament

Xulella (Serrans)

9 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014)

(cast: Chulilla) Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d’altitud, destinat a la producció d’electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l’oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins.

Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s’hi cultiven cereals, patates i hortalisses. Àrea comercial de Llíria.

La vila és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l’antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del segle XVIII.

El terme inclou la caseria de Vanacloig.

Xóvar (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,20 km2, 410 m alt, 339 hab (2014)

(cast: Chóvar) Situat al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres.

Riquesa agrícola de secà, amb conreus d’oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. Àrea comercial de Sogorb.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d’Assuévar, al peu d’un serrat on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna.

Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d’Espadà.

Enllaç web: Ajuntament

Xixona (Alacantí)

33 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014)

(cast: Jijona) Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d’Alacant. El territori és accidentat.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d’oliveres, els conreus d’horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l’apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons de Xixona, a més d’indústria conservera i del moble. Àrea comercial d’Alacant.

La ciutat és al coster d’un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l’església parroquial de l’Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592).

El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valuoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d’Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim.

Fou centre de la governació o corregiment de Xixona.

Enllaç web: Ajuntament

Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol)

19 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Foia de Bunyol (País Valencià): 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014)

(cast: Chiva) Situat al sector de la comarca que limita amb l’Horta, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar.

Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l’agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens.

La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l’antic castell de Xiva, d’origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al segle XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l’antiga església gòtica de Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l’antic convent de franciscans observants, fundat el 1611.

La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva.

Xèrica (Alt Palància)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 78,57 km2, 523 m alt, 1.621 hab (2014)

(cast: Jérica, ant: Eixèrica) Situat a la conca mitjana del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, és accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà.

Es conrea una tercera part del terme, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinya); a les vores del riu hi ha conreus de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i fruiters). Les activitats terciàries, però, són la base econòmica del municipi. Hi abunden les fonts.

La vila, d’origen romà, és situada sobre un turó, tallat a ponent pel Palància, al voltant de l’antic castell de Xèrica; església parroquial de Santa Àgata, d’origen gòtic, construïda a partir del 1395; l’església de Sant Roc, antiga parroquial, conserva un retaule de la Mare de Déu de Llorenç Saragossa; església de la Sang i la de l’antic convent dels Socors.

El municipi comprèn també el poble de Novaliches.

Xera (Plana d’Utiel)

5 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014)

(cast: Chera) Situat a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s’uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat.

Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana.

El poble, d’origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al segle XIX, un simple santuari, fundat el 1687.

Dins el terme s’hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913.

Xarafull (Vall de Cofrents)

6 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,1 km2, 650 m alt, 805 hab (2014)

(cast: Jarafuel) Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d’El Agua (o canyada de Xarafull).

Tres quartes parts del terme no es conreen i l’altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques.

Vila d’origen islàmic. Al peu de l’antic castell de Xarafull, hi ha l’església parroquial de Santa Caterina, del segle XVII.

Xaló (Marina Alta)

8 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 34,56 km2, 189 m alt, 2.793 hab (2014)

(cast: Jalón) Situat a la conca mitjana del riu de Gorgos, entre les serres de Bèrnia, del Ferrer i del castellet d’Aixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i la vinya, seguits d’ametllers, garrofers i oliveres. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura, alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és a la vora dreta del riu de Gorgos, amb perill d’inundacions; església parroquial de la Nativitat. El 1310 el castell de Xaló fou donat a Bernat de Sarrià.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Bèrnia, el Masserof i Benibraïm i el castellet d’Aixa.

Enllaç web: Ajuntament

Xalans (Vall de Cofrents)

4 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 94,77 km2, 453 m alt, 927 hab (2014)

(cast: Jalance) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (província d’Albacete). Drenat pel Xúquer, que penetra al País Valencià a través d’aquest terme; a l’est del terme hi ha la rambla de Sácaras, afluent del Xúquer per la dreta. Tres quartes parts del terreny no són conreades, i són ocupades en la major part per pinedes.

El sector conreat és molt minso: cereals, vinya i oliveres (al secà) i fruiters i hortalisses (al regadiu). Indústria de conserves.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada a la dreta del Xúquer, al peu de les ruïnes de castell de Xalans, d’origen musulmà, refet el segle XIX; l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada el 1632, no s’acabà de construir fins al 1736; la casa de la vila és del 1835.