Veure> Sant Vicenç de Montclar (antic castell i església).
Montclar * -Andorra-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: castells
Montanyana
(el Pont de Montanyana, Ribagorça)
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi, a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris.
L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte Ramon VI de Pallars Jussà. El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida.
Montalbà de l’Església
(els Banys d’Arles, Vallespir)
Poble (545 m alt) i antic municipi (22,80 km2), incorporat el 1962 a l’actual. Bastit en un coster, a l’esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l’església (que conserva un interessant retaule barroc d’Honorat Rigau).
Domina el poble el castell de Montalbà, enrunat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020. El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà.
Monesma de Ribagorça
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Antic municipi, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
Al tossal de Monesma (1.229 m alt) s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi (actualment la capitalitat és a Queixigar).
Mollet, castell de -Vallespir-
Antic castell que domina el poble. Pertanyia als vescomtes de Castellnou.
Mola de Bicorb, castell de la
Antic castell, situat al cim de la mola de Bicorb (904 m alt), al sud-oest del terme.
És esmentat ja el 1268.
Mola, castell de la -Vinalopó Mitjà-
Antic castell, situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola (541 m alt), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al nord-oest de la ciutat.
D’origen islàmic (hi ha vestigis d’època romana), el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella. El 1296 passà a la corona catalano-aragonesa; passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran (1329), de Bertrand Du Guesclin (1366), de Sibil·la de Fortià i de Violant de Bar. El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana, a la família del qual restà vinculat fins a arribar a mans dels marquesos de la Romana.
El 1931 fou declarat monument nacional. Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular. Ha estat conegut per castell de Luna. Al seu costat hi ha el santuari de la Magdalena, bastit en 1918-40 segons plans de l’enginyer Sala, obra d’inspiració gaudiniana.
Mirra *
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
Veure> Almirra (antic castell i lloc).
Miravet -Plana Alta-
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Despoblat i antic castell (286 m alt), situat als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes.
El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I el Conqueridor al bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta; tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, Cabanes, Benlloc i Torreblanca.
El poble de Miravet, format al voltant del castell de Miravet (l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada), es despoblà durant el segle XVI; el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes.
Meda, la * -Osona-
Veure> Sameda (antic castell medieval).
Dades dels Països Catalans 