Arxiu d'etiquetes: Cassà de la Selva

Serres, les -Cassà de la Selva-

(Cassà de la Selva, Gironès)

Veïnat, prop de la vila, a llevant seu.

Serinyà -Gironès-

(Cassà de la Selva, Gironès)

Veïnat, al sud de la vila.

Esclet

(Cassà de la Selva, Gironès)

Veïnat, 4 km al sud de la vila, al sector pla del terme, vora la riera de Gotarra.

Català i Calzada, Manuel

(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)

Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.

Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.

Coll i Ligora, Josep

(Llançà, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Cassà de la Selva, Gironès, 10 agost 1965)

Instrumentista de tenora. Estudià amb J. Duran de l’Armentera.

Del 1922 al 1927 actuà a la cobla La Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona.

Publicà Mètode de tenora i tible (1950).

Alemany i Vall, Romà

(Cassà de la Selva, Gironès, 6 juny 1898 – Catalunya, 1991)

Metge. Ha estat un dels introductors dels estudis sobre al·lèrgia a Catalunya.

Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma (1942) i el text sobre la pol·linosi (1954).

Abrés, Narcís

(Cassà de la Selva, Gironès, segle XVIII – Tarragona, 1827)

Guerriller reialista. Anomenat Pixola i Carnisser, ja que tenia aquesta professió a Cassà de la Selva quan participà a les activitats de guerriller durant el trienni constitucional, i en restaurar-se l’absolutisme fou nomenat capità.

Aixecà una nombrosa partida en la primera insurrecció dels agraviats o malcontents (abril de 1827) i intervingué de nou en el segon alçament, denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebel·lió.

Assetjà Girona durant més d’un mes, però fou capturat pels homes de Josep Manuel Carratalà, que el feren executat.

Cassà de la Selva (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 45,21 km2, 137 m alt, 10.025 hab (2016)

0girones

(o Caçà de la Selva)  Situat al sud de la comarca, al contacte de la depressió Prelitoral amb la serra de les Gavarres, al límit amb la Selva i el Baix Empordà. El terreny, accidentat, és ocupat per pinedes, alzinars i suredes, aquestes explotades econòmicament.

La indústria surera és de fet la base de l’economia local, complementada per altres indústries i les tradicionals activitats agrícoles, predominantment de secà (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), i ramaderes (bestiar boví, porcí, oví). Granges avícoles. Indústria alimentària, tèxtils, de la pell. També són explotades algunes fonts d’aigües carbòniques. Àrea comercial de Girona.

La vila és aturonada al peu de les Gavarres; hi destaca l’església de Sant Martí, d’estil gòtic tardà (segle XVI) amb elements renaixentistes a la façana, i la torre Salvana.

Dins el terme hi ha els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers, Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques