Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.
Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang.
Santa Quitèria -Plana Alta-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: caseries
Santa Paula -Marina Alta-
Ermita i caseria, al sud-oest de la ciutat.
Santa Margarida * -Vallès Oriental-
(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)
Veure> el Pla de Santa Margarida (caseria).
Santa Llúcia -Marina Alta-
Caseria, a 2,5 km de la ciutat, al voltant de l’ermita de Santa Llúcia.
Santa Helena -Alt Maestrat-
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Església i caseria, a l’oest de la vila.
Santa Eulàlia, colònia de -Alt Vinalopó-
Caseriu, al límit amb el terme de Villena, a la dreta del Vinalopó.
Santa Bàrbara -varis geo-
Santa Bàrbara (l’Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.
Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.
Santa Bàrbara (Montcada de l’Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.
Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
Santa Bàrbara * (Ulldemolins, Priorat) Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara (ermita).
Santa Anna d’Oliva
Caseria, vora el santuari de Santa Anna, al nord-oest de la ciutat.
Sant Vicent -Borriol-
Santuari, caseria i hostal, al nord-est de la vila, a la dreta del riu de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat. S’hi conserva un mil·liari romà.
Darrera l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció.
Sant Vicent -Pollença-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
Dades dels Països Catalans 