(València ?, segle XVI – Barcelona, segle XVI)
Escriptor. Religiós carmelità.
És autor d’una obra pietosa molt divulgada: Espill i art molt breu i profitós per ajudar a ben morir en l’incert dia i hora de la mort.
Arxiu d'etiquetes: carmelitans/nes
Massot, Miquel
(Peralada, Alt Empordà, s XV – 17 octubre 1462)
Religiós carmelità calçat. Era doctor en dret. Excel·lí com a teòleg.
És autor d’una obra jurídica i d’una d’inspiració religiosa.
Comprà al prior de Santa Anna de Barcelona l’església i la casa del Sant Sepulcre de Peralada.
Dotà d’una bona biblioteca el convent de la seva vila natal.
Lluch i Garriga, Joaquim
(Manresa, Bages, 22 febrer 1816 – Umbrete, Andalusia, 28 setembre 1882)
Cardenal. Carmelità (1830) fins a l’exclaustració, tornà a Barcelona després d’estar a Itàlia (1847) i s’encarregà de la càtedra de teologia moral.
Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici.
Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys.
Fou protector del ordes religiosos.
Josep de la Concepció
6 Respostes
(Valls, Alt Camp, 1626 – Nules, Plana Baixa, 12 febrer 1690)
Arquitecte i religiós, de nom real Josep Ferrer, i conegut amb el sobrenom d’El Tracista. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys.
Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau.
Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia.
Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans.
Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa.
Cridat a Madrid a 63 anys, molt probablement hi traçà el temple de San José, que no fou començat -amb modificacions- fins anys més tard.
Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians i s’apropa a solucions barroques només en certs elements no estructurals. Cal remarcat, tret insòlit en l’època, la seva escrupolositat a restaurar obres gòtiques.
Josep de Jesús Maria
(Vilassar de Mar, Maresme, segle XVII)
Predicador i historiador carmelità.
Fou provincial del seu orde i autor de sermons en català i d’una Justificació o conveniència d’aver pres lo Principat de Catalunya les armas per resistir als soldats que de present la invadeixen i als altres que amenassan invadirla (Barcelona, 1640).
Guasch i Toda, Teresa
(Riudecanyes, Baix Camp, 28 maig 1848 – Barcelona, 15 desembre 1917)
Religiosa. Cofundadora (1878) amb la seva mare Teresa Toda i Juncosa, de la Congregació de Carmelites Teresianes de Sant Josep a Barcelona.
Foren dirigides per Josep Caixal, bisbe d’Urgell, i Agustí Verdura, carmelità.
Girona, Antoni
(Girona, segle XIII – 1330)
Prelat. Era professor de teologia i filosofia.
Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l’orde carmelità.
Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria.
Fletxa, Mateu (II)
(Prades, Baix Camp, 1530 – la Portella, Berguedà, 20 febrer 1604)
(dit el Jove) Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l’orde carmelità el 1552 a la província de València.
Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l’emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581.
En morir Maximilià, l’emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d’abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial.
A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d’Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d’Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita.
El 1599 Felip III de Catalunya el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.
Escorial, l’ -Osona-
Antiga masia de la ciutat, vers el costat de llevant, propera a la carretera de Roda de Ter, actualment integrada a la ciutat.
Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l’Escorial.
Cardona-Anglesola, Caterina de
(Barcelona, 1519 – La Roda, Cuenca, Castella, 11 maig 1577)
Fundadora i mística. Filla il·legítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens. De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines.
Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill il·legítim del rei de Nàpols. Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines.
El 1557 anà a la cort de Felip II, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles d’Aragó i Joan d’Àustria.
Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica. Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova (1572).
Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús.
Dades dels Països Catalans 