Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Aparici i Guijarro, Antoni

(València, 29 març 1815 – Madrid, 5 novembre 1872)

Advocat, escriptor i polític carlí. Féu la carrera de Dret a València i l’exercí en aquesta mateixa ciutat i a Madrid. Fundà diverses revistes catòliques i tradicionalistes. Fou diputat des del 1858 fins que emigrà, el 1868, i, en tornar, fou també senador.

Al Parlament i a la premsa es féu famós per les seves campanyes contra el liberalisme, les lleis desamortitzadores i el centralisme, i a favor del poder temporal del papa. Ingressà al partit carlí el 1868.

Durant el seu exili cerca de reconciliar Carles de Borbó amb Isabel II de Borbó (1869) i assistí a la conferència carlina de Suïssa (1870). Fou un gran propagador del carlisme i sortí d’ell la iniciativa de fundar el directori central d’aquell partit.

Entre els seus escrits polítics destaquen Las doctrinas católicas y monárquicas en el Congreso (1861), El Rey de España (1869) i La cuestión dinástica (1869).

Ametralladora Carlista, L’

Deixa un comentari

(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)

Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.

El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.

Villalba, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el segle XIX, pel pretendent Carles (VII), a Manuel Maria de Sivatte i Llopart.

Valbona, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el segle XX, pel pretendent tradicionalista duc de Madrid (Carles VII), a Maurici de Sivatte i de Bobadilla.

Ter, marquesat del

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1840, pel pretendent Carles (V), a Ramon Cabrera i Grinyó.

Li fou reconegut per Alfons XII el 1875. Continua en la mateixa família.

Solsona, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit al segle XIX, pel pretendent carlí Carles V, al brigadier Blai Maria Royo i de Leon, únic titular.

Sant Ignasi, vescomtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol atorgat el 1837, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, al marquès consort de Monistrol d’Anoia, Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparrell, únic titular.

Palma, marquesat de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el segle XIX al coronel Joaquim de Freixa i Fuster (mort el 1909), pel pretendent Carles VII, duc de Madrid.

Nuix i d’Espona, Antoni de

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 1853 – 1910)

Escriptor. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. Quart i darrer baró de Perpinyà. Diputat carlí per Cervera.

És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.

Norte Catalán, El

Deixa un comentari

(Vic, Osona, juny 1886 – gener 1915)

Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.