(Olot, Garrotxa, 12 maig 1870 – 28 novembre 1955)
Polític carlí.
Fou regidor d’Olot, diputat provincial i governador civil de les Balears.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears.
És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor.
President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
Nom popular del capitost carlí català Manuel Ibáñez i Ubach (segle XIX).
(Piera, Anoia, 21 desembre 1871 – Barcelona, 16 agost 1936)
Advocat i polític.
Fou cap dels carlins a Catalunya, director d'”El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador.
S’adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.
(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)
Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.
Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.
A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).
Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII.
(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)
Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.
(Tarragona, 1827)
Nom popular de la junta creada per Ferran VII de Borbó per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents.
El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes.
Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
(Barcelona, 1833 – 1911)
Polític. Fill d’Erasme de Janer i de Gònima.
Fou cap del partit carlí al Principat. Patí algunes persecucions i sacrificà la seva fortuna als seus ideals.
Foren fills seus Maria dels Àngels i Ignasi de Janer i Milà de la Roca.
Dades dels Països Catalans 